 |
| Homentage a la princesa Cleodolinda, vencedora del drac |
Dia de festa. De la
literatura, l’edició, l’ofici de fer i vendre llibres. I l’afició a llegir-ne, i el dret a no
fer-ho. També és la festa de la imaginació, de la mentida literària, i del
treball pacient de qui construeix històries i de qui les fa possible en paper.
El moment de l’homentage a l’edició, que embelleix i fa eternes les paraules de l’escriptora.
Dia de records. Daniel Pennac, a qui sempre llig
amb emoció, fa molts anys ens explicà que llegir és un verb que no admet
l’imperatiu. Com estimar, crec que deia. Pennac, amb Jesús Tuson i Sebastià
Serrano, la Santíssima Trinitat de la llengua, la comunicació i la seducció
de la paraula. A ells, estime per
“sobre de totes les coses” i a les seues paraules “com a mi mateixa”. I fa
temps que els únics manaments que seguisc són els del decàleg de la lectora i
el lector que declarà Pennac.
Dia d’imaginació.
Un editor valencià, Vicente Clavel
–curiosa coincidència floral!- va ser l’entusiasta promotor de la idea de la
festa al voltant de l’edició i la venda de llibres, i el 7 d’octubre de 1926, en
plena dictura de Primo de Rivera, es va celebrar per primera vegada. El dia
després es traslladà al 23 d’abril, Clavel trià el dia perquè coincidia amb el
naixement de Cervantes, la fauna local –valenciana, catalana, mallorquina…- li
degué semblar al nostre paisà, poc “exportable”. Oblidà Ausiàs, i Martorell,
per exemple. Uns quants anys més tard, el 1995, la UNESCO internacionalitzà la
celebració, Cervantes, però, no valia per a la UNESCO, massa local i va buscar – i trobar- una coincidència diguem-ne literària: el
naixement de Shakespeare, això sí seguint el calendari julià- una “trampeta”,
perquè amb el calendari gregorià –el que seguim- la data era una altra. Tot
siga per la literatura. I a Catalunya la cosa es complicà entre les roses roges del dia de l'amor, que se celebrava des del segle XV, i el cavaller que salvà la dolça princesa. Nyas!
Dia de llegendes. Sant Jordí, cavaller cristià de gran
fama, que segons conten ajudà el rei Pere I, i a Jaume I i a tants d’altres que acabà per ser
nomenat patró de la cavalleria i de tota la noblesa de la Corona d’Aragó. Conta
la llegenda que hi havia una
vegada un drac “que assolava els
voltants de la vila un drac ferotge i terrible,
que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins
al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i
produïa la mort de tots els qui el respiraven”. El veïnat pensà que per calmar
el drac li havien d’enviar cada dia una víctima, i democràtics, com eren la
triaven per sorteig. Un dia la sort fou per a “La princesa Cleodolinda era jove, bella, prima... hi hagué ciutadans que es van oferir per reemplaçar-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificada. La donzella eixí de la ciutat i ella soleta s'encaminà cap al llac on residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici.”
La resta se la podeu imaginar.
Dia de noves històries. Nosaltres ens preguntem, si un home sol va poder contra el drac, què
no haurien aconseguit totes i tots junts si s’ho hagueren proposat. Les víctimes
s’haurien salvat, i el malvat drac hauria emigrat a d’altres
contrades més manipulables. La nostra bella princesa Cledodolinda s’hauria
pogut dedicar a la literatura i Jordi podria haver viatjat fins a la fi del món, sense arrossegar la pesada creu de la seua santedad.
Els drets del lector i la lectora
● El dret a no llegir.
● El dret a
saltar-se les pàgines.
● El dret a no acabar el llibre.
● El dret a reelegir.
● El dret a llegir qualsevol cosa.
● El dret al Bovaryismo (malaltia textual transmisible).
● El dret a llegir a qualsevol lloc.
● El dret a buscar llibres, obrir-los i llegir-ne un
trosset.
● El dret a llegir en veu alta.
● El dret a callar.
3 comentaris:
I perquè no també...
. El dret d'opinar del llibre llegit.
. El dret de recomanar o desaconsellar.
. El dret de començar per qualsevol part del llibre.
. El dret de col·leccionar, de prestar o d'alliberar el llibre.
. El dret d'olorar les seves pàgines.
. El dret de gaudir amb el seu tacte.
. El dret d'emocionar-se amb la seva lectura. . . El dret d'odiar la trama escrita o de menys tenir el llibre en qüestió.
...En fí que es assemblen. Podrien ser o no ser també aquests drets?
M'agrada aquest decàleg qe no sempre sóc capaç de dur a la pràctica.
No sé si ha quedat massa clar en el post, però el decèleg és de Pennac, que el redacta en una pàgina fantàstica del seu llibre Com una novel·la, en la mateixa on explica com d'absurd és usar l'imperatiu per a llegir.
Publica un comentari a l'entrada