Rostres amagats. Si ningú ho sap serà millor, serà més curt. Soterrada la desesperació, el dolor. No n’hi ha una vida, en són moltes i totes fugen. La muntanya cau sobre les ones, que trenquen. Qui lluita? Qui guanya? Cara a cara no tenen cap opció més, desgast, rutina, erosió, ritme lent i fúria. Si baixa l’aigua, queda la pedra. Rostres amargats, quantes vides ens queden?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada