Passa al contingut principal

Joc de dos: mares i filles


La mare i la filla

Poc abans d'afrontar el món la filla li preguntà a la mare: en què creus?
Poc abans de deixar que la filla s'enfrontara amb el món,
la mare li respongué:

1. Crec en la desesperació de la gent
2. Crec en la rotunda soledat dels humans
3. Crec en la generositat infinita de qui no té por
4. Crec en l'egoisme de qui viu i patix massa
5. Crec en la debilitat de les forces humanes
6. Crec en la decisió d'ignorar profundament els altres que manifesten els ancians
7. Crec en les veus dolces dels qui s'estimen
8. Crec en la crueltat de qui ha oblidat estimar
9. Crec en l'obsessió de qui ja no veu els altres
10. Crec en el poder de les paraules

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les flors de Mercé Rodoreda per al Dia Mundial de la poesia 2012

L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acompanyat i que he llegit i rellegit i rellegit...i encara ara m’emocionen, m’omplen, em sorprenen i m’emocionen.I només puc dir, que si els crítics diuen que això és prosa, a mi em sembla poesia. He llegit que les Flors de debò, li van costar a l’autora”una eternitat” d’escriure, les construïa a poc a poc, les destil·lava i després les va deixar amagades en un calaix durant molt de temps. A mi m’han acompanyat mitja vida i espere que em duren l’altra meitat.
Viatges i flors, és un dels meus llibres més estimats, veig l’escriptora autodidacta popular, veig la periodista i l’esperit d’aventura, veig la tendresa i la distància, i la desesperança i l’exili, i l’amargura de la guerra i la soledat i la fragmentació. Però també veig l’esperança i la poesia i el joc.  Us he triat breus fragments de les flors perquè quedeu enganxades com jo a la seua contemplació.













Flor Boja És molt enganxosa i molt perillosa....No és…

Les ulleres lila del Club de Lectura d'Alzira

Són temps de reflexió, de solidaritat, de reunir-nos per contar històrie. Les dones són les protagonistes dels relats i dels dibuixos del llibre del qual parlarem dijous al Club de lectura d'Alzira, gràcies a la invitació de Raquel, la tècnica d'igualtat i a Marina Mir, la regidora de Polítiques d'Igualtat. Dimecres ens manifestarem. 

Conversar sobre una obra artística, és introduir noves mirades sobre un producte que es crea en la intimitat i respon a mil i una circumstànica.Si la mirada és lila, crítica, i la fem cos a cos ha de ser una experiència magnífica. Quan vam publicar La dona que es rigué de Talleyrand, Isabel Robles, escriptora, traductora i crítica literària va dir el que us transcrivim, podeu anar fent boca. Allí ens veiem.


ELLA TAMBÉ TENIA PARAULA

Isabel Robles
Si un títol i una edició provocadors ens atrauen encuriosits, transitar per la prosa arriscada de Rosa Roig, per les fotografies i dibuixos tan expressius de Manola Roig, ens delecta fins a implicar-nos e…

S’ha acabat la Fira del Llibre, visquen els llibres

Manola Roig i jo hem estat en la Fira d’enguany pel llibre Isabel vol ser escriptora, d’Edicions 96, i pel Contem històries de dones d’ací,de Vincle Editorial. Culpa de Dolors Pedrós i de Manolo Gil i Xavi Bellot.
Cansada he tornat de l’últim dia de Fira del Llibre; contenta per l’atenció de les persones que han comprat els nostres llibres; divertida per mil anècdotes; disgustada amb la pluja; reforçada per les bones experiències; farcideta de noves coneixences; sorpresa per algunes reaccions; marejada de vore tantíssima gent amunt i avall. Comboiada perquè Marta Pessarrodona s’emporta una Isabel a Barcelona, i ben contenta. Però sobretot molt agraïda amb l’atenció professional de qui cuida la Fira en totes les seus vessants: atenent tallers, muntant sales, fotografiant cada racó, procurant la nostra comoditat i obrint les paradetes de llibres...a totes no les conec, però Manolo Gil, Emili Piera, Glòria Mañas sí, i els ho direu. De part meua.
I, el que considere més important, he tornat …