Passa al contingut principal

50 anys de poesia

Hui cumplisc 50 anys, i els meus records són dels 16, quan em vaig despertar. Només obrir i tancar els ulls, i tantes coses m'han abandonat, i tantíssimes coses he trobat! Moltes persones heu passat pel facebook a dir-me alguna cosa, a felicitar-me, a desitjar-me sort i poesia. Com des que he publicat Joc de dos, tantes altres. M'heu recomanat, exigit, aconsellat que no deixe el joc sol. Així ho faré.



Comentaris

Anònim ha dit…
Va de certeses:

cinquanta anys,
cinquanta roses.

una rosa,
cinquanta anys?

cada any,
cinquanta roses?

multiplica:
quantes roses caben
en un cap rull i rogenc?

50 FELICITATS
fanal blau ha dit…
Feliços cinquanta i molta poesia. Al capdavall, tal i com estan les coses, és el poc que ens reconforta.
Una abraçada!
isidre ha dit…
"L'amor és el marc que fa de la vida una rosa". (Isidre Crespo)
rosa roig ha dit…
No va de certeses, ben al contrari va d'incerteses. Ara, crec que toca poesia. Us agraisc els desitjos i el suport.
Josep ha dit…
Felicitats per tanta poesia preciosa i per els 50!.
rosa roig ha dit…
He visitat els teus blogs! gràcies i torna

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f