Hui cumplisc 50 anys, i els meus records són dels 16, quan em vaig despertar. Només obrir i tancar els ulls, i tantes coses m'han abandonat, i tantíssimes coses he trobat! Moltes persones heu passat pel facebook a dir-me alguna cosa, a felicitar-me, a desitjar-me sort i poesia. Com des que he publicat Joc de dos, tantes altres. M'heu recomanat, exigit, aconsellat que no deixe el joc sol. Així ho faré.
dimecres 11 de juliol de 2012
50 anys de poesia
Etiquetes de comentaris:
#poesia,
Aigua de desert,
Certeses fòssils,
dibuixos manola,
dones pedra,
poesia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Va de certeses:
ResponEliminacinquanta anys,
cinquanta roses.
una rosa,
cinquanta anys?
cada any,
cinquanta roses?
multiplica:
quantes roses caben
en un cap rull i rogenc?
50 FELICITATS
Feliços cinquanta i molta poesia. Al capdavall, tal i com estan les coses, és el poc que ens reconforta.
ResponEliminaUna abraçada!
"L'amor és el marc que fa de la vida una rosa". (Isidre Crespo)
ResponEliminaNo va de certeses, ben al contrari va d'incerteses. Ara, crec que toca poesia. Us agraisc els desitjos i el suport.
ResponEliminaFelicitats per tanta poesia preciosa i per els 50!.
ResponEliminaHe visitat els teus blogs! gràcies i torna
ResponElimina