Passa al contingut principal

Joc de dos, amb tots els sentits



Segons la Viquipèdia, “ hom hi reconeix tradicionalment els següents cinc sentits (entre parèntesi l'òrgan on resideixen): Vista (als ulls); Oïda (a l'orella ); Olfacte (a la pituïtària); Gust (a la llengua); Tacte (a les terminals nervioses de la pell). Col·loquialment es parla del sisè sentit com a sinònim d'intuïció, si bé no es pot considerar un sentit perquè no correspon a cap òrgan. En Ramon Llull va considerar que el sisè sentit és la facultat per la qual es conceptualitzen i s'anomenen els éssers que son percebuts per tots els altres sentits. D'aquesta facultat en va dir afat. Actualment, es consideren sentits també els següents: la termocepció, que percep la temperatura dels cossos; l'equilibri; la propiocepció, que percep el propi cos amb les diferents parts i que permet situar-se al món físic”
Ja veieu, doncs, que amb el temps ens han augmentat els sentits i no només la saviesa, els quilos o la mala llet. La crisi no afecta els nostres sentits, així que useu-los bona cosa!
Demà dissabte, en teniu una magnífica oportunitat d’usar-los tots si ens acompanyeu a la presentació del llibre Joc de dos, que farem al Perelló a les 20h.
La vostra vista podrà percebre el paisatge inacabat dels camps d’arròs esclatats. La vostra oïda escoltar el que Isabel Meseguer, bibliotecària del Perelló; Vicent Esteve, mestre i mentor i Francesc de P. Burguera, periodista i escriptor volen dir sobre la nostra poesia. L’olfacte reconeixerà el salnitre del mediterrani que envolta el poble, i l’aigua dolça de l’Albufera acostant-se a la gola. Per al gust, hem convertit, - ho han fet Manola Roig i Rossana Guillem- els dibuixos en galetes.  
Per a la resta de sentits és necessària la vostra presència, amb la vostra intuició sabreu que si veniu, estareu bé; només ens podreu percebre i sentir la temperatura dels cossos reunits, si hi participeu; i la vostra pell s’haurà d’esperar al contacte de les trobades. Si veniu, tot el vostre cos es situarà en un món físic on l’art, la poesia, l’amistat i la generositat ens acompanyarà.
Avisades esteu!

Comentaris

fra miquel ha dit…
Ganes de ser-hi no me'n falten...només que em queda una mica lluny :(
Vagi tot bé
Una abraçada

Entrades populars d'aquest blog

Les flors de Mercé Rodoreda per al Dia Mundial de la poesia 2012

L’any 1981-ai!- vaig descobrir uns escrits de Mercé Rodoreda que sempre m’han acompanyat i que he llegit i rellegit i rellegit...i encara ara m’emocionen, m’omplen, em sorprenen i m’emocionen.I només puc dir, que si els crítics diuen que això és prosa, a mi em sembla poesia. He llegit que les Flors de debò, li van costar a l’autora”una eternitat” d’escriure, les construïa a poc a poc, les destil·lava i després les va deixar amagades en un calaix durant molt de temps. A mi m’han acompanyat mitja vida i espere que em duren l’altra meitat.
Viatges i flors, és un dels meus llibres més estimats, veig l’escriptora autodidacta popular, veig la periodista i l’esperit d’aventura, veig la tendresa i la distància, i la desesperança i l’exili, i l’amargura de la guerra i la soledat i la fragmentació. Però també veig l’esperança i la poesia i el joc.  Us he triat breus fragments de les flors perquè quedeu enganxades com jo a la seua contemplació.













Flor Boja És molt enganxosa i molt perillosa....No és…

Les ulleres lila del Club de Lectura d'Alzira

Són temps de reflexió, de solidaritat, de reunir-nos per contar històrie. Les dones són les protagonistes dels relats i dels dibuixos del llibre del qual parlarem dijous al Club de lectura d'Alzira, gràcies a la invitació de Raquel, la tècnica d'igualtat i a Marina Mir, la regidora de Polítiques d'Igualtat. Dimecres ens manifestarem. 

Conversar sobre una obra artística, és introduir noves mirades sobre un producte que es crea en la intimitat i respon a mil i una circumstànica.Si la mirada és lila, crítica, i la fem cos a cos ha de ser una experiència magnífica. Quan vam publicar La dona que es rigué de Talleyrand, Isabel Robles, escriptora, traductora i crítica literària va dir el que us transcrivim, podeu anar fent boca. Allí ens veiem.


ELLA TAMBÉ TENIA PARAULA

Isabel Robles
Si un títol i una edició provocadors ens atrauen encuriosits, transitar per la prosa arriscada de Rosa Roig, per les fotografies i dibuixos tan expressius de Manola Roig, ens delecta fins a implicar-nos e…

S’ha acabat la Fira del Llibre, visquen els llibres

Manola Roig i jo hem estat en la Fira d’enguany pel llibre Isabel vol ser escriptora, d’Edicions 96, i pel Contem històries de dones d’ací,de Vincle Editorial. Culpa de Dolors Pedrós i de Manolo Gil i Xavi Bellot.
Cansada he tornat de l’últim dia de Fira del Llibre; contenta per l’atenció de les persones que han comprat els nostres llibres; divertida per mil anècdotes; disgustada amb la pluja; reforçada per les bones experiències; farcideta de noves coneixences; sorpresa per algunes reaccions; marejada de vore tantíssima gent amunt i avall. Comboiada perquè Marta Pessarrodona s’emporta una Isabel a Barcelona, i ben contenta. Però sobretot molt agraïda amb l’atenció professional de qui cuida la Fira en totes les seus vessants: atenent tallers, muntant sales, fotografiant cada racó, procurant la nostra comoditat i obrint les paradetes de llibres...a totes no les conec, però Manolo Gil, Emili Piera, Glòria Mañas sí, i els ho direu. De part meua.
I, el que considere més important, he tornat …