 |
| Fotografia Manola Roig |
Miraré sota la pedra, sota la terra, sota l'arrel. Només a tu i a mi ens pertany el que fa temps soterrarem. Ara, ella, passa de pressa, corre. Temps d'estiu, temps de fuita.
Entrada destacada
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Amb 400 paraules de prosa senzilla, emotiva i divertida, 4 ratlles i dos tintes hem contat i dibuixat les històries de 2...
1 comentari:
Enhorabuena.
Me gustó la fotografía.
:)
Publica un comentari a l'entrada