Vés al contingut principal

Esther Tusquets, irreparable

Donueta pirata de Manola Roig



“Y, sin embargo, me alegro de haber nacido, y, aunque la vida que llevamos los hombres en el planeta Tierra sea (para unos màs que para otros) loca, entendí muy pronto que no iba a disponer de otra y que lo mejor sería devorar ésta con glotonería, àvida de todos sus sabores, de todo cuanto pudiera ofrecerme, que ha sido mucho...Si, cosa que no creo, soy consciente en el momento de mi muerte de que me estoy muriendo, me reconfontarà pensar que nada me he perdido por prudencia o pereza, que le he arrancado a bocados a la vida -a las buenas o a las malas, y algunas veces a un precio exorbitante por eso me siento exonerada de darle las gracias- cuanto ha puesto a mi alcance.”


Una declaració clara i contundent de com viu, i pensa en la seua mort, una dona intrèpida, valenta, decidida, sensible, intel·ligent, descreguda i ferida, que no ha deixat de fer, i de treballar amb una intensitat que hauríem d’imitar. Un model de vida que, ara, en un moment de baixa intensitat vital provocada pel discurs catastròfic, culpabilitzador i les accions amenaçadores de la dreta, és bo conèixer. 

Irreparable. Esther Tusquets, va morir fa poc, i espere que morira com va escriure que ho volia fer.  Abans de llegir les seues memòries desconeixa l’editora i no sabia en quantes coses de la meua vida havia intervingut, des de la distància: Mafalda, Umberto Eco, Virginia Wolf, Ana Maria Matute, per exemple. Entre ella i nosaltres n’hi ha emocions, complicitats quasi secretes, passions, dolors i els llibres que va editar i que va escriure. I tot el que els seus llibres van fer per nosaltres.

Còmplice, “Siempre desde pequeña me habian gustado apasionadamente los libros.... Leía, desde que aprendí a leer, a todas horas y en todas partes, con un fervor que no he recuperado en ninguna otra etapa de mi vida. Y que ahora he terminado por perder”. 

Sincera, “Yo habia pasado una infancia y una adolescencia difíciles centradas en una complicada relación con mi madre, conflicto por lo visto insoluble, porque todavía hoy...lo arrastro conmigo...y mama sigue presente y las heridas que, tal vez sin saberlo ni quererlo, abrió, siguen sangrando, escociendo, doliendo...como si al pensar en ella, al recordarla, me viera reducida de golpe a mi condición de adolescente tímida, insegura, siempre mendigando -mendigandóle a ella- un cariño del que no me sentia segura.”

Treballadora. Sense l’editorial Lumen, que ella ajudà a construir, una part de nosaltres no sabria el que sap, ni hauria pogut llegir el que vam llegir. La vida d’Esther, i la nostra, començà a canviar un dia de l’any 1959 quan son pare va comprar una editorial familiar dedicada a textos religioses.  Però què era Lumen? Segons explicà Paul Preston el 2005 en una conferència polèmica en Barcelona, “el origen de Lumen no era una editorial de textos religiosos, sino una editorial llamada inicialmente Ediciones Antisectarias, que contó con la colaboración de Serrano Suñer, fue financiada en parte por el cuartel general de Franco y tenia entre sus objetivos la propaganda franquista y antisemita.” 

Amb un gran sentit de l’humor. Ella, que acceptà el repte de son pare sense pensar-ho massa, ho explica així “Durante años me divirtió la paradoja de que una editorial franquista i religiosa, creada por mi tío Juan ( es refereix a Monseñor Tusquets, un personatge “de cuidado”), hubiera caído de modo inesperado en nuestras manos, que no éramos sólo librepensadores, sino resueltamente ateos, y de que una editorial fundada el año 1936 para defender los valores de la España cristiana, reaccionaria y tradicional fuera a convertirse en las décadas de los 60 y de los 70 en una de las editoriales formalmente comprometidas en la lucha contra el franquismo.”

“Tot el que fem és irreparable” deia Fuster, i en el cas d’Esther Tusquets, li hem d’agrair la irreparabilitat - perdó- d’alguns seus actes i les seues decisions, perquè ens ajudà a ser com sóm, i a ser el que som. Com a mínim, a mi.

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…