Passa al contingut principal

Presentació Joc de dos en Sueca: MiMetitzat

Papereria Arts, Sueca. Fotografia Vicent Ferri

Joan Fuster, escrivia a Ernest Martínez Ferrando, “ Els llibres són sempre benvinguts”. Nosaltres n’estem convençudes, de la mateixa manera que estem convençudes que sense joc no n’hi ha vida, ni art. Veniu, doncs, dissabte a la Papereria Arts, a la llibreria de Pepa, que ha creat una espai únic per als llibres, i compartiu amb nosaltres il·lusió, emoció i calidesa.

Presentar Joc de dos a Sueca, on hem nascut i encara vivim, representa un regal que, fa un any no esperàvem. La complicitat de molta gent, Pepa, David, Sari, Gemma, Marta, Vicent, Carles, Arnau, Abel, Manel, Paula, Montse, Toni, Natanael...i la col·laboració de la Regidoria de Cultura de Sueca, ha fet possible.


A més a més la fortuna ens ha acompanyat i ens hem trobat compartint cartell amb un dels escriptors catalans més complets i importants del moment, Jaume Cabré, l’ autor de la novel·la Jo confesso. Compartir pàgina de la programació cultural serà coincidència, però us assegurem que també és un regal. Inesperat,

Finalment, ves a saber perquè Joc de dos s’ha MiMetitzat, i ha entrat a formar part de la programació Off Mim, de la Mostra internacional de Mim 2012. Ens han avisat que un dels personatges del poema, s’ha escapat de la il·lustració i vaga pels carrers suecans, confós amb artistes i forasters. Esperem que no faça massa lliga amb la pallassa Gardi Hutter que crea en els seus espectacles un joc entre la finitud de l'ésser i el joc infinit. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f