Vés al contingut principal

Dia Internacional de la dona: fortes, vives i alerta

dona pedra, Manola Roig



Enguany que la dreta torna a ocupar la trona, perquè l’autèntic poder dubte que l’haja abandonat mai, recordem les dones de la II República que des dels primers anys del segle XX van defensar la nostra dignitat, els dret a ser considerades ciutadanes de primera, el dret a l’educació i el dret a decidir sobre el nostre cos, a la independència i al vot. Recordem les dones que va perseguir el franquisme, els militars sublevats, la dreta, l’església, companyes que en públic i en privat feren un pas avant, que trencaren el silenci, i pagaren amb l’exili, la incomprensió, l’insult, la presó i algunes amb la vida. Recordar-les i esgarrar les presons i els exilis, per elles, per nosaltres, és la nostra obligació.

Recordem les exiliades junt amb Clara Campoamor, que en 1931va aconseguir que s’aprovara el dret al vot femení, i en 1934 l’esquerra la va fer única responsable de la seua derrota en les eleccions. . O com Victòria Kent, exiliada i directora de presons, que va dimitir del seu càrrec per mantindre una posició ètica i coherent amb el que defensava.

Recordem les preses polítiques empresonades a l’Estat Espanyol, entre 18.000 i 30.000 entre 1939 i 1940, i recordem les milers que van ser executades en la immediata posguerra.

“Les dones també van patir les detencions i les consegüents tortures i vexacions, com ara el tall del monyo i dels cabells al zero i després ser passejades pels carrers de la localitat, la ingesta d’oli de ricí i, en moltes ocasions, varen ser sotmeses a violacions, inclús les dones embarassades...moltes dones van haver de romandre a la presó amb els seus fills, no pocs dels quals deixaren allí la seua vida per les deplorables condicions en què es trobaven o bé van ser assassinats directament o van desaparèixer disseminats dintre de la xarxa de corrupteles franquistes, generalment en forma d’adopció generalitzada...el franquisme no va reconèixer mai les preses polítiques com a tals, sinó que les va considerar directament prostitutes...”

Ricard Camil Torres Fabra
“Introducció al món penitenciari al País Valencià”


Al País Valencià, van detindre centenars de republicanes com consta a l’arxiu del Centre Penitenciari de Picassent on es troben els expedients penitenciaris de les preses. Alguns noms els explica Vicenta Verdugo:
“Rosa Estruch Espinós, militante comunista y alcaldesa de Villalonga
Amparo Soto Sanchis , Amparo Pérez Pérez,  miembros del Partido Comunista
Pilar Soler Miquel...fundadora de la Agrupación de Mujeres Antifascistas....
Angeles Soler...colaboradora del Socorro Rojo Internacional...
Amalia Estela concejala del ayuntamiento de Carcaixent...
Adelaida de la Cruz alcaldesa de Novetlé i maestra de profesión...
Angela Campos, militante del POUM...
Francisca Sanchis fundadora de Izquierda Republicana, maestra que pertenecía a la FETE
Ángela Sempere miembro de la FETE e inspectora de Primera Enseñanza, 
Angeles Malonda, militante socialista pertenenciente a la UGT i de profesión farmacéutica, Remedios Montero guerrillera de la Agrupación de Levante” 

Vicenta Verdugo
“Franquismo y represión femenina en Valencia”

A les detingudes se’ls va aplicar el Codi de Justícia Militar, encara que eren civils, i s’enfrontaren a Consells de Guerra sumaríssims i sumaríssims d’urgència, semblants més a un procés inquisitorial que a a una judici. Acusades d’auxili i adhesió a la rebel·lió, i també de conductes immorals, van ser torturades i condemnades a penes de presó i a penes de mort. 

“Maria Pérez Lacruz y Ageda Campos fueron fusiladas...Algunas fueron torturadas brutalmente, como Rosa Estruch...las torturas inflingidas la dejaron inmovilizada de por vida. Al igual que a Remedios Montero, a quien las torturas sufridas enlos interrogatorios la incapacitaron para tener hijos...Pilar Soler i Maria Pérez dieron a luz en la cárcel” El fill/filla de Maria es perdé per a la família de sa mare, segrestat pel règim i els seus executors.

Vicenta Verdugo
“Franquismo y represión femenina en Valencia”

Les dones antifranquistes van saber, ja des de l’angoixa de les presons, respondre solidàriament i trencar el seu aïllament, van crear xarxes que aguantaren fins que el dictador va morir. Defensar eixes xarxes i reconstruir-les, també és una obligació per a nosaltres.

“Aquestes dones van actuar com a enllaç generacional, com a hereves i transmissores, entre les que van protagonitzar  i van participar en les cultures polítiques igualitàries, republicanes i socialistes, dels anys trenta i les que van actuar ja a l’oposició en els anys finals del franquisme...Les paraules de Remedios Montero sintetitzen aquests elements identitaris en els quals el discurs legitimador de l’acció política al·ludeix a la rebel·lia individual i, alhora, a l’herència política i ideològica de la República...:
Davant tanta injustícia es podia deixar tot per por? Et feia més ràbia i et transmetia molt més valor per a seguir endavant. Calia seguir per a tornar a conquistar tots aquests drets que la República ens havia donat per una gran majoria en les urnes”

Ana Aguado
Repressió Franquista i Identitats femenines.

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…