Vés al contingut principal

Lorca, Franco i la Tarara




Em feia gràcia, usar una cançó popular per un nou dietari. Ignorava què em trobaria. De la setmana santa dels cristians, només salve la música que crearen per celebrar-la i que ara ja han desterrat de les seues cerimònies, però s’ha quedat en els nostres sofisticats aparells. Poques coses són tan estimulants per a l’esperit com la Passió segons Sant Mateu de Bach, o els Officium hebdomadae sanctae de Tomàs Luís de Victoria, mentres tens bona companyia, la immensitat de la mar davant i un bon dinar a taula. Plaers i plaer.

I de música a música, m’he trobat que la Tarara que jo cónec i cante de tota la vida, és la versió irreverent i surrealista, per no dir perversa, d’un poema de Federico Garcia Lorca. Alhora que ha resultat que el poema de Lorca, n’és la seua versió d’unes cobles populars que cantaven el segle XIX  els xiquets i les xiquetes de Soria, mentre feien un cercle. Però el que cantaven aquelles criatures tenia un orígen sefardí. I curiosament, la peça en qüestió la canten ara en el Marroc com una peça popular, perquè se l’emportaren d’ací les tropes marroquís que acompanyaren Franco en la guerra civil.

La meua tarara, indecisa, irreverent i integrada no només té versió pròpia, sinó que s’integra en la Pasqua. Així ho diu la cançò que explica que després de tornar de l’habitual berenar pasqüer ens beurem un got de vi i jugarem a la tarara. Una tarara per celebrar la resurrecció del fill de déu que mataran els romans, mentre els jueues s’alegraven.  I enmig de la resurreció el catxirulo de Pepito que no se li empina, mentre mira les pantorriles de les xicones, que vestides amb volants verds, ballen i es perfumen d’herbasana. I porten cua, com la del catxirulo. La realitat supera qualsevol ficció. Visca la poesia!

Per si no sabeu de què parle us reproduisc la tarara a la valenciana i la tarara lorquiana.  Si la voleu cantar, trobareu la música en la xarxa.


El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el catxirulo
no se li empinava.

La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.

Ella porta pirri
ella porta pirri
ella porta pirri
també polissó.

La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.

El dia de Pasqua
dia de les mones
quines pantorrilles
tenen les xicones.

El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el catxirulo
no se li empinava.

Un dia de Pasqua
un xiquet plorava
perquè el pa de dacsa
no li agradava.



La Tarara, sí;
la tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.
Lleva la Tarara
un vestido verde
lleno de volantes
y de cascabeles.
La Tarara, sí;
la tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.
Luce mi Tarara
su cola de seda
sobre las retamas
y la hierbabuena.
Ay, Tarara loca.
Mueve, la cintura
para los muchachos
de las aceitunas.

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…