Lorca, Franco i la Tarara




Em feia gràcia, usar una cançó popular per un nou dietari. Ignorava què em trobaria. De la setmana santa dels cristians, només salve la música que crearen per celebrar-la i que ara ja han desterrat de les seues cerimònies, però s’ha quedat en els nostres sofisticats aparells. Poques coses són tan estimulants per a l’esperit com la Passió segons Sant Mateu de Bach, o els Officium hebdomadae sanctae de Tomàs Luís de Victoria, mentres tens bona companyia, la immensitat de la mar davant i un bon dinar a taula. Plaers i plaer.

I de música a música, m’he trobat que la Tarara que jo cónec i cante de tota la vida, és la versió irreverent i surrealista, per no dir perversa, d’un poema de Federico Garcia Lorca. Alhora que ha resultat que el poema de Lorca, n’és la seua versió d’unes cobles populars que cantaven el segle XIX  els xiquets i les xiquetes de Soria, mentre feien un cercle. Però el que cantaven aquelles criatures tenia un orígen sefardí. I curiosament, la peça en qüestió la canten ara en el Marroc com una peça popular, perquè se l’emportaren d’ací les tropes marroquís que acompanyaren Franco en la guerra civil.

La meua tarara, indecisa, irreverent i integrada no només té versió pròpia, sinó que s’integra en la Pasqua. Així ho diu la cançò que explica que després de tornar de l’habitual berenar pasqüer ens beurem un got de vi i jugarem a la tarara. Una tarara per celebrar la resurrecció del fill de déu que mataran els romans, mentre els jueues s’alegraven.  I enmig de la resurreció el catxirulo de Pepito que no se li empina, mentre mira les pantorriles de les xicones, que vestides amb volants verds, ballen i es perfumen d’herbasana. I porten cua, com la del catxirulo. La realitat supera qualsevol ficció. Visca la poesia!

Per si no sabeu de què parle us reproduisc la tarara a la valenciana i la tarara lorquiana.  Si la voleu cantar, trobareu la música en la xarxa.


El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el catxirulo
no se li empinava.

La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.

Ella porta pirri
ella porta pirri
ella porta pirri
també polissó.

La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.

El dia de Pasqua
dia de les mones
quines pantorrilles
tenen les xicones.

El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el catxirulo
no se li empinava.

Un dia de Pasqua
un xiquet plorava
perquè el pa de dacsa
no li agradava.



La Tarara, sí;
la tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.
Lleva la Tarara
un vestido verde
lleno de volantes
y de cascabeles.
La Tarara, sí;
la tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.
Luce mi Tarara
su cola de seda
sobre las retamas
y la hierbabuena.
Ay, Tarara loca.
Mueve, la cintura
para los muchachos
de las aceitunas.

Entrades populars