Vés al contingut principal

Mural Estellés a Sueca




Isabel s’ha gitat. Hi ha silenci a la casa;
hi ha un silenci absolut. Demà, dilluns, les gents
hauran de treballar i ara han de dormir.
Els dissabtes, de nit, és prou distint: les gents
se’n van al cine, escolten la ràdio, conversen,
l’home parla amb la dona en la cuina mentre ella
renta els plats, les culleres, i li agrada mirar-la,
i l’agafa i la besa, se sobte, contra un mur.
....
Vicent Andrés Estellés, La clau que obri tots els panys


El poeta tenia la clau, i va obrir, ens va obrir tots els panys. Darrere de la porta, la llibertat per decidir com i on volem passar els nostres dies, amb qui volem somriure i plorar, com mirarem els nostres carrers i com tractarem el veïnat, quina serà la nostra primera i última paraula, i en quina llengua.
 “ No sé si tinc el cap tot ple de grills, com diuen /Però jo sé que tinc el cor ple de grills/ i també les butxaques, i si escric és per ells...” Els grills d’Estellés i els seus carrers, i els xiquets i les xiquetes jugant, i les dones, l’olor a fem, i les bresquilles i el dacsar...i el seu amor, i la vida i el patiment i seguir i amb els grills, i les olors i la mort fer poesia...amb “Una veu tan intensa i tan potent” com “Feia segles que, al País Valencià, no es feia sentir”, Joan Fuster així ho deixà escrit,. I afegí” El sexe, la fam i la mort esdevenen, ... l'entrellat de la "vida", i tot hi és al seu lloc, la merda o el semen, i l'afecte més innocent, i l'alegria, i el difunt que tots serem un dia o altre, i un plat de calent, i una cançó perquè sí, i jugar al truc o escriure versos, ja que "escriure versos" forma part de la vida.”
I els versos d’Estellés haurien de formar part de la nostra, i de la dels nostres fills i filles, com va formar part de la vida dels nostres pares i mares. Perquè la coneixien o perquè en són protagonistes.

Volem alçar un mural a Sueca per recordar Estellés que venia a visitar l’amic, Fuster, i li explicava les seues penes i projectes, ho escrivia versos en El Perelló, mirant la mar. I les dones.
De matí, les xiquetes i els xiquets seran els que hauran d’ajudar-nos a començar el mural. De vesprada, serem els més majors qui haurem d’activar-nos per homenatjar el poeta i acabar-lo.

Dissabte 27 d’abril no es quedeu en casa a sentir la ràdio, ni a conversar. Els besos deixeu-los per a quan torneu. Acudiu a la Papereria Arts, al C/ València de Sueca ajudeu-nos al grup de dones que hem organitzat, pensat, i patit per l’acte a alçar un mur de versos “En un pam de món, i en un pam d’idioma”.





Dia 23 d’abril, la veritat sobre el dia del llibre: Un editor valencià, Vicente Clavel –curiosa coincidència floral!- va ser l’entusiasta promotor de la idea de la festa al voltant de l’edició i la venda de llibres. Així el 7 d’octubre de 1926, en plena dictura de Primo de Rivera, es va celebrar per primera vegada una festa dedicada a l’edició. Després Clavel la traslladà al 23 d’abril, perquè coincidia amb el naixement de Cervantes. Li degué semblar al nostre paisà, poc “exportable” Ausiàs March o Joanot Martorell, llàstima!
Uns quants anys més tard, el 1995, la UNESCO internacionalitzà la celebració, però Cervantes, no li valia a  la UNESCO, massa local! Per eixa raó va buscar – i trobar- una  coincidència diguem-ne més literària i exportable, la fita era el naixement de Shakespeare. Però van haver de fer una “trampeta”. Però a vore qui li diu res a la UNESCO. I el naiximent de l’autor anglés coincidia amb el 23 d’abril si se seguia el calendari julià, amb el calendari gregorià la data era ben diferent. I de tot, la culpa el Clavel!!! Serà per això que regalem roses?

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…