Isabel s’ha gitat. Hi ha
silenci a la casa;
hi ha un silenci
absolut. Demà, dilluns, les gents
hauran de treballar i
ara han de dormir.
Els dissabtes, de nit,
és prou distint: les gents
se’n van al cine,
escolten la ràdio, conversen,
l’home parla amb la dona
en la cuina mentre ella
renta els plats, les
culleres, i li agrada mirar-la,
i l’agafa i la besa, se
sobte, contra un mur.
....
Vicent Andrés Estellés, La clau que obri tots els panys
El poeta tenia la clau, i va obrir, ens
va obrir tots els panys. Darrere de la porta, la llibertat per decidir com i on
volem passar els nostres dies, amb qui volem somriure i plorar, com mirarem els
nostres carrers i com tractarem el veïnat, quina serà la nostra primera i
última paraula, i en quina llengua.
“ No sé si tinc el cap tot ple de grills, com diuen /Però jo
sé que tinc el cor ple de grills/ i també les butxaques, i si escric és per
ells...” Els grills d’Estellés i els seus carrers, i els xiquets i les xiquetes
jugant, i les dones, l’olor a fem, i les bresquilles i el dacsar...i el seu
amor, i la vida i el patiment i seguir i amb els grills, i les olors i la mort
fer poesia...amb “Una veu tan intensa i
tan potent” com “Feia segles que, al País Valencià, no es feia sentir”, Joan Fuster així ho deixà
escrit,. I afegí” El sexe, la fam i
la mort esdevenen, ... l'entrellat de la "vida", i tot hi és al seu
lloc, la merda o el semen, i l'afecte més innocent, i l'alegria, i el difunt
que tots serem un dia o altre, i un plat de calent, i una cançó perquè sí, i
jugar al truc o escriure versos, ja que "escriure versos" forma part
de la vida.”
I els versos d’Estellés
haurien de formar part de la nostra, i de la dels nostres fills i filles, com
va formar part de la vida dels nostres pares i mares. Perquè la coneixien o
perquè en són protagonistes.
Volem alçar
un mural a Sueca per recordar Estellés que venia a visitar l’amic, Fuster, i li
explicava les seues penes i projectes, ho escrivia versos en El Perelló, mirant
la mar. I les dones.
De
matí, les xiquetes i els xiquets seran els que hauran d’ajudar-nos a començar el
mural. De vesprada, serem els més majors qui haurem d’activar-nos per homenatjar
el poeta i acabar-lo.
Dissabte 27 d’abril no es quedeu en
casa a sentir la ràdio, ni a conversar. Els besos deixeu-los per a quan torneu.
Acudiu a la Papereria Arts, al C/ València de Sueca ajudeu-nos al grup de dones
que hem organitzat, pensat, i patit per l’acte a alçar un mur de versos “En un pam de món, i en un pam d’idioma”.
Dia 23 d’abril, la
veritat sobre el dia del llibre: Un editor valencià, Vicente Clavel –curiosa coincidència floral!- va ser l’entusiasta
promotor de la idea de la festa al voltant de l’edició i la venda de llibres.
Així el 7 d’octubre de 1926, en plena dictura de Primo de Rivera, es va
celebrar per primera vegada una festa dedicada a l’edició. Després Clavel la
traslladà al 23 d’abril, perquè coincidia amb el naixement de Cervantes. Li
degué semblar al nostre paisà, poc “exportable” Ausiàs March o Joanot
Martorell, llàstima!
Uns quants anys més tard, el 1995, la UNESCO
internacionalitzà la celebració, però Cervantes, no li valia a la UNESCO, massa local! Per eixa raó va
buscar – i trobar- una coincidència
diguem-ne més literària i exportable, la fita era el naixement de Shakespeare.
Però van haver de fer una “trampeta”. Però a vore qui li diu res a la UNESCO. I
el naiximent de l’autor anglés coincidia amb el 23 d’abril si se seguia el
calendari julià, amb el calendari gregorià la data era ben diferent. I de tot,
la culpa el Clavel!!! Serà per això que regalem roses?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada