Passa al contingut principal

Sant Jordi a l'Octubre amb Reis Juan

Com ha dit, i molt rebendit, Reis Juan al principi de l'Acte d'Homenatge a Estellés, organitzat per AELC i Acció Cultural, només en València el Sant Jordi, del 23 d'abril, se celebra en octubre. Ha estat un immens privilegi que una professional com Reis Juan presentara l'acte i que un grup de professionals, els que el PP de Fabra i Camps ha despatxat de RTVV, hagen retrasmés en directe tanta literatura, i en valencià. Amb l'ERO als treballadors i treballadores de Canal 9, la dreta valenciana, ha "liquidat" moltes coses, el treball de molta gent,  i segur que la confiança d'algunes persones en elles mateixa. Ha liquidat la Llei d'ús i la innocència d'una llei mal embastada, però única. Però existeix 9Exili i la voluntat d'informar, en la RTV del valencians, que podeu consultar ací.

Hui m'he sentit privilegiada perquè ens hem trobat "En un pam de món i en un pam d'idioma"-com deia Fuster- i...la poesia, la prosa, la música, l'art i els i les professionals que ens estimem la llengua i la terra- ens hem alçat. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f