Vés al contingut principal

De maig a maig: un any de Joc i poesia




De paraula en paraula de vegades, va l’ésser humà tota la vida” 

El tren, les vies del tren i el viatge estan molt presents en la meua vida, de sempre. De fet, n’hi ha dos records de quan era una criatura que sempre m’acompanyen, i els dos em toquen el cos i el cor. Des de la terrassa de ma iaia, la blanca, es veia passar el tren. I quan jugava en el carrer, entre les vies i les criatures només n’hi havia uns fites menudes i un fil de ferro on posavem el cul, i arriscavem les nostres vides, per sentir l’emoció i la tensió, el perill, que el pas del tren ens provocava. Era la línia València-Gandia, i el meu joc amb el tren, passava a Sueca.

50 anys més tard, com en aquell joc, un nou perill, ara provocat per l’emoció d’exposar els teus pecats, patiments i ferides a les mirades del món, lectores i lectors, és el Joc de la paraula i de la poesia. Fa un any, vam presentar a València Joc de dos, el primer poemari imprés en paper, amb il·lustracions de la meua germana, que ha editat Germania. Jugarem amb nosaltres Manel Alonso Català, Vicent Esteve i Gemma Pascual. 

De maig a maig, seguint la línia que m’acompanyava de menuda, de València a Gandia, divendres 31 de maig, presentarem en eixa ciutat, final de trajecte, el poemari. Serà a les 19:30 a la Llibreria Ambra. M’acompanyarà Batiste Malonda, mestre i amic, i Enric Sanç amb el seu Plany, i jugarem, els tres i totes les persones que ens acompanyeu. Avisades esteu!


I convidades, també. 

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…