Vés al contingut principal

Si algú és Rosa Roig, que ho diga!

Rosa Roig en la platja de les pedre. Foto, V.F.

M’he vist embolicada en una batalla de la qual desconeixia l’existència. M’hi han embolicat des de les xarxes socials i jo ni sabia l’abast de la “manipulació. Alguna Rosa Roig, que no sóc jo, ha signat, sense linkar el seu perfil, un comentari en la pàgina d’una determinada "organització", criticant l'actuació d'una altra "organització", aparentment rival. L'organització que ix afavorida en la crítica, en donar les gràcies a la Rosa Roig, sense identificar “feisbusísticament” parlant, ha linkat el meu perfil. I, ai, m’han fotut. Quan vaig vore el missatge no vaig donar importància, si et donen les gràcies, què fas? Te n’alegres, encara que no te les meresques. Xica, va, mira!  I, francament, la confusió em va “divertir”. Des que navegue per internet he buscat i he trobat gent que tenia el meu mateix nom, com a mínim tres, en Xile, Gandia i Oliva, i m'ha agradat el joc. Però només el joc, perquè de la vida i de les "manies" de les moltíssimes Roses Roig, que no sóc/som jo, se n'haurà de fer càrrec cada Rosa.

Vull pensar que les coses de la confusió han sorgit per pura confusió “xarxística”, i no amb mala intenció, o amb una prèvia manipulació. Un link mal fet, una relaxació en els missatges, una nota mal signada...aparentment, res o el principi d’una bona narració de misteri. Però no, el comentari, que jo no he signat, però que m’atribueixen en un link, ha preocupat a un bon amic. I això si que no. Tinc per costum signar el que dic i expressar les meues opinions sense amagar-me de res. Ja fa temps que pràctique una màxima segons la qual, si el que crec no ho puc defensar obertament en qualsevol escenari, és que he de revisar el que pense. Comprendreu que no m'amague, i tampoc m'agrada que algú s'amague sota un nom i una identitat per la qual pague a hisenda, sí o sí. Per això demane que si algú o alguna és la Rosa Roig del comentari, que s’identifique o que desfaça el malentés. Així com més clares, més amigues.

M’ha vingut al cap un dels Consells del meu benvolgut J.Fuster, que convenientment manipulat quedaria així “Tal com estan les coses, ser Rosa Roig, avui en dia, ha deixat de ser una simple hipòtesi”. I s’ha convertit en un malson de molèsties inabastables. No sé si la solució és canviar-me de nom, de perfil, o assumir que amb el pecat - del facebook- portem la penitència. Ara el plagi es pot fer, també, amb el teu nom i confonent els perfils del facebook, què hi farem! 

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…