Pell de dona a la Fira del Llibre de València


Demà 2 de maig, a les 18:00 presentem un recital poètic amb veu i pell de dona, serà en l’Espai obert de la Fira del Llibre de València. Volem que s’escolte què ens han dit Maria Beneyto, Maria Mercé Marçal, Carmelina Sánchez-Cutillas o Montserrat Abelló, i què volem dir nosaltres. Hi ha massa soroll, fet per hòmens, que ens fan perdre la seu veu, que també és la nostra. Encadenarem els nostres versos i les nostres veus a les dones que des del passat més pròxim ens han ensenyat a véncer la por i a usar la paraula. Maria Calvo, Alba Fluixà, Xelo Llòpis, Bàrbara Torres i jo mateixa, Rosa Roig, amb l’artista plàstica, Manola Roig, formem part part d’un nucli de dones que experimenten, discrepen i se senten lliures. Som dones que hem assumit un llenguatge, el poètic, que hem decidit véncer la por, la vergonya i la timidesa, que hem trobat en la poesia, la prosa o el dibuix el llenguatge del despertar, que hem usat l’art com a revulsiu, com afirmació, i  que som valentes perquè hem seguit el camí que dibuixà amb els seus versos Maria Mercé Marçal:

“Sola vaig dir-te: creix.
I, pas a pas, sabent 
que ens duien els meus peus,
vaig gosar créixer amb tu”.

Recitarem versos de les valencianes, Carmelina Sánchez-Cutillas i Maria Beneyto que van escriure en català sota el franquisme i van buscar i bastir ponts entre la seua condició de dona i la seua voluntat d’escriure. Explica Maria Lacueva i Lorenz  en l’article Bastir un pont sobre l’abisme i no perdre l’equilibri (o ésser dona i escriptora en català durant el franquisme al País Valencià) quina va ser la  “la situació en què es trobaren les dones valencianes que, durant el franquisme, intentaren crear ponts de paraules per evitar que una llengua i una identitat (com a dona i com a poble) desaparegueren en l’abisme que significà la dictadura...” i com “ Una vegada acabada la dictadura,  i contra tot pronòstic, les coses empitjoraren per aquestes autores. Especialistes i crítics d’arreu de l’àrea lingüística, tret de raríssimes – i  valuosíssimes- excepcions, els giren l’esquena. La majoria simplement les ignoren.”

Buscarem inspiració en la poesia de Montserrat Abelló, que segons Anglada té 'una llengua que esdevé, realment, la pell del pensament i de l'emoció. I intentarem transmetre-vos-la.


Fira del LLibre de València
02/05/2014 18:00 

Guitarra: Enric Casado
Rapsoda: Manola Roig 
Dibuix de Manola Roig

Presenta: Llibreria Trentacinc Formiguetes