Animals de séquia, 1. Mostra Internacional de MiM, 25


Enguany la Mostra Internacional de MiM, ha cumplit els 25, que es diu prompte! Demà, diumenge 21 de setembre, els Animals de séquia cumpliran un anyet, i tendrets encara, tornaran a eixir al carrer.

Fa molts i molts anys un suecà desinquet i miop, apassionat pel teatre, va pensar que Sueca necessitava treballar la seua expressivitat, i va convéncer a déu i al dimoni que el gest ens faria feliços. Passà el temps i setembre es convertí en el mes de la collita de l'arròs i del MiM al carrer i al corral - és un dir-.

El desfici suecà s'encomanà a moltes i molt bones persones, que sense ser del ram del teatre, tenien coses que explicar-li al veïnat, però no trobaven el moment, i decidiren que com per setembre la seua ciutat s'omplia de forasters i forasteres, feren el que feren, sempre podrien culpar-los a ells i a elles de tot. I així va ser com s'arromangaren i perderen la vergonya.

Un dels grups que perdé la vergonya va traure de la part més amagada del ropero familiar unes velles rondalles que havien sentit contar sobre la terra d'arròs i les séquies. Una manifessera molt atrotinada, improvisà quatre ratlles per omplir; una altra desficiosa, de mans àgils, va pensar que se li podia afegir color al drap, si pintaven les rondalles. Totes dues, en veure els animals solts, trobaren a faltar un poc de música per guiar-los, i convenceren a una parella de músics, flauta i fagot, per acompanyar-les. I finalment, unes veus amables i entusiastes, pensaren que a la música li faltava veu, i li la posaren.

Així nasqué un espectacle amb més de 200 imatges sobre el paisatge suecà i les séquies del Xúquer i l'Albufera, que després de passar pel MiM, es convertí en un llibre preciós de la mà d'una editora que recordava les rondalles perdudes d'una muntanya amagada pel turisme, prop del cabeçol de Na Molins.

Tot ho tenien els Animals de séquia, espectacle, editora, llibre, veu, música, dibuix, rondalla...però els faltava alguna cosa per a ser feliços. Què, vos preguntareu? Els faltava el padrí! I com en setembre, en Sueca, quan cau el sol i se sent el baf agre de l'arròs, tot és possible, el Sitan, el Iolflic, la Patilusa, el Dosidos, la Llenguadolça, la Tocatoca, el Siquesí, l'Alacranc, Dits de pedra i la Ungla negra, demà tindran padrí. Què dic, padrí! Tindran padrins, perquè en seran dos i ben arriscats.

Com ha passat això, i perquè ha passat ara, és una de les rondalles que com les de les merles menjamerdes o les iaies fada, vos contaré quan torne a passar per ací, encara que hi ha secrets que mai, mai, mai no s'han de contar.