Vés al contingut principal

Animals de séquia, 1. Mostra Internacional de MiM, 25


Enguany la Mostra Internacional de MiM, ha cumplit els 25, que es diu prompte! Demà, diumenge 21 de setembre, els Animals de séquia cumpliran un anyet, i tendrets encara, tornaran a eixir al carrer.

Fa molts i molts anys un suecà desinquet i miop, apassionat pel teatre, va pensar que Sueca necessitava treballar la seua expressivitat, i va convéncer a déu i al dimoni que el gest ens faria feliços. Passà el temps i setembre es convertí en el mes de la collita de l'arròs i del MiM al carrer i al corral - és un dir-.

El desfici suecà s'encomanà a moltes i molt bones persones, que sense ser del ram del teatre, tenien coses que explicar-li al veïnat, però no trobaven el moment, i decidiren que com per setembre la seua ciutat s'omplia de forasters i forasteres, feren el que feren, sempre podrien culpar-los a ells i a elles de tot. I així va ser com s'arromangaren i perderen la vergonya.

Un dels grups que perdé la vergonya va traure de la part més amagada del ropero familiar unes velles rondalles que havien sentit contar sobre la terra d'arròs i les séquies. Una manifessera molt atrotinada, improvisà quatre ratlles per omplir; una altra desficiosa, de mans àgils, va pensar que se li podia afegir color al drap, si pintaven les rondalles. Totes dues, en veure els animals solts, trobaren a faltar un poc de música per guiar-los, i convenceren a una parella de músics, flauta i fagot, per acompanyar-les. I finalment, unes veus amables i entusiastes, pensaren que a la música li faltava veu, i li la posaren.

Així nasqué un espectacle amb més de 200 imatges sobre el paisatge suecà i les séquies del Xúquer i l'Albufera, que després de passar pel MiM, es convertí en un llibre preciós de la mà d'una editora que recordava les rondalles perdudes d'una muntanya amagada pel turisme, prop del cabeçol de Na Molins.

Tot ho tenien els Animals de séquia, espectacle, editora, llibre, veu, música, dibuix, rondalla...però els faltava alguna cosa per a ser feliços. Què, vos preguntareu? Els faltava el padrí! I com en setembre, en Sueca, quan cau el sol i se sent el baf agre de l'arròs, tot és possible, el Sitan, el Iolflic, la Patilusa, el Dosidos, la Llenguadolça, la Tocatoca, el Siquesí, l'Alacranc, Dits de pedra i la Ungla negra, demà tindran padrí. Què dic, padrí! Tindran padrins, perquè en seran dos i ben arriscats.

Com ha passat això, i perquè ha passat ara, és una de les rondalles que com les de les merles menjamerdes o les iaies fada, vos contaré quan torne a passar per ací, encara que hi ha secrets que mai, mai, mai no s'han de contar.

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…