Vés al contingut principal

La dona que es rigué de Talleyrand a la Societat Coral El Micalet




“No sigues tan mentecato, 
que això són cuentos de dona”
Bernat i Baldoví, ( 1809-1864 ) El rei Moro 

Póngase usted a sus pies, o póngase de rodillas, pero nunca se ponga en sus manos. 
Talleyrand (1812) 

De les nostres mans han eixit els relats i les il·lustracions- fotografies i dibuixos- del llibre que presentem, dimarts 4 de novembre a la biblioteca de la Societat Coral el Micalet, en el marc dels Dimarts del Petit. L’esdeveniment organizat pels editors, posarà en contacte públic i autores, que explicàrem de què ens riem amb la lectura dramatitzada d’alguns relats.

Els nostres són “cuentos de dona”,  segons les afirmacions del nostre paisà Bernat i Baldoví, i n’estem ben orgulloses i contentes. Perquè les dones, el que senten i pensen, el que viuen i veuen són les protagonistes. I així sota diferents maneres d’afrontar la narració, sempre breu, sempre còmplice, sempre amb un punt d’humor, d’ironia, d’amargura, però també d’esperança i d’optimisme, apareix la necessitat de recrear la vida quotidiana, per desferse’n de la seua opressió.

Acabe de llegir en la xarxa que les dones riuen més que els hòmens, i l'explicació té un origen genètic: les dones tenen una estratègia diferent per processar les situacions absurdes que provoquen el riure. També explica l’article, que es fa ressó de la investigació de la catedràtica de Bioquímica de la Universitat de Navarra, Natalia López Moratell, que el riure redueix un 40% els infarts i allarga 4,5 anys la vida de les persones. Serà per això que les dones vivim més que els hòmens!

Afirma la catedràtica de Bioquímica que “ la detecció d'errors té una "recompensa innata" que provoca el riure i produeix l'alliberació de dopamina, que és l'hormona de la felicitat…Fins que un acudit fa riure, es desencadena un procés cerebral que comença en comprendre l'acudit, després trobar-lo divertit i, finalment, riure; tots aquests processos es desenvolupen en parts diferents del cervell i requereixen una ment "àgil i flexible”.


El diplomàtic Talleyrand afirmava que “La paraula li l’havien donat a l’home per a amagar el seu pensament”, ignorava, però, que la dona, que també en tenia, de paraula, la usaria per a descobrir-lo i riure-se’n. 

Amigues, amics, que podem fer les dones davant afirmacions com les següents? Superar l’amargura i el dolor que les conseqüències de tan doctes afirmacions han provocat en tantíssimes dones, durant tantíssims anys i processar-les com un acudit, alliberar dopamina i riure’ns d’ells, que per això tenim, segons la bioquímica, una ment “àgil i flexible”, i no ens fa gens ni mica de vergonya ser dones.

“ Beneït sigues Oh senyor, rei de l’Univers, perquè no m’has fet dona” Inici de l’oració diària dels Jueus Ortodoxos

"Tota dona hauria de sentir-se avergonyida al pensar que és una dona." 
Sant Climent d'Alexandria, El Tutor (ca. 190 d.C)

"D'aquells que van néixer homes, tots els que van ser covards i es van passar la vida fent maldats van ser transformats, en el seu segon naixement, en dones (...) Aquest és l'origen de les dones i de tot el que és femení."
Plató, Timeo (ca. 360 a.C)

“La dona es considerada freda i humida (característiques negatives), mentre que l’home, càlid per naturalesa, representa el centre de la creació. Aquesta idea implica la inferioritat i la imperfecció femenines”
Hipòcrates de Cos i Galé de Pergam

“ Fembra és animal imperfet, de passions diverses, desplasents e abominables..no amant altra cosa sinó son propi cos e delits...No és animal en lo món menys net que fembres” Lo somni, Bernat Metge


“En la resurrección de la carne, el Día del Juicio, las mujeres resucitarán no en cuerpos femeninos, sino masculinos” La Ciudad de Dios, San Agustín

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…