La dona que es rigué de Talleyrand se'n va a la Plaça del Llibre


Com diuen que fan les dones els dissabtes tornem a la Plaça del Llibre, una iniciativa que es consolida i que segons els organitzadors " són unes jornades de visibilització de la literatura en català a València, parant especial esment en la literatura feta des del País Valencià i per editorials valencianes, però obertes a escriptors i a editorials de tot l'àmbit lingüístic."


La dona que es rigué de Talleyrand, passarà dissabte 22 a les 12 per la Plaça del Llibre, en companyia de la prosa d'Emili Piera i el seu Devorador, però també de la poesia del Recital de Salvador Lauder, de la Versemblança de Pep Alfonso, dels ESpasmes de Lluís Navarro, de les Coses salvatges d'Encar Reig les Cançons de Domenec Canet i de la Mort de Pere Bessó. De totes les novetats del Petit Editor.

Presentem el llibre i repetim espectacle. Si veniu, riurem! I cantarem! Gràcies a l’esforç i la passió de qui ha organitzat les Jornades, editorials i llibrerires, i a la complicitat de les amigues i amics que ens acompanyen ara, o en setembre, quan estrenarem la teatralització en la Mostra internacional de MiM en Sueca: Lluís Roda, David Vidal, Salvador Lauder, David Martí, Enric Casado,; Rosa Serra; Macu Gimeno, Pilar Sánchez, Àngela Archer, Ma Luz Fos,Núria Naval.

Com explicava Marc Martorell a La Veu “… les germanes Roig, autores del llibre, han creat un espectacle a partir dels textos que en formen part de La dona que es rigué de Talleyrand i que ens mostren moments de dones anònimes que de segur tots identificarem en una familiar, una veïna del carrer, una companya del treball, una antiga núvia i així fins arribar-nos al fons de la més profunda assimilació dels problemes i inquietuds que no deixen en pau les mil i una protagonistes dels relats.”

Si veniu, què trobareu? Segons Eduard Ramírez Comeig, un “recull de diferents assaigs en l’art d’explicar històries. Proses que defugen els peatges i les expectatives de les narracions habituals…” i segons Maria Lacueva a l’epíleg acabareu amb “ un riure amarg i ,alhora, revoltat; amb una sensació a l’estómac d’aquelles que, només quan percep alguna cosa carregada de veritat, em provoquen una reacció als budells, purament corporal…”

Què fareu? Vindreu a sentir-nos cantar, renegar i enviar a la merda a….. Talleyrand?







Entrades populars