La carn vol carn i la Falla la Muntanyeta de Carcaixent

Enguany ens han demanat col·laboració per a dos llibres de falles. Ho hem fet, divertides i encuriosides per les propostes. Abans que cremen els ninots, els de cartó vull dir,  compartirem amb vosaltres el que hem escrit/dibuixat.

Comencem pels versos agosarats i immadurs d'un intent de sàtira, per a la falla de Carcaixent de l'Associació Cultural La Muntanyeta acompanyats per un magnífic dibuix de Manola. El llibre de la Comissió 2015 comença amb uns esplèndids i suggeridors versos d'Ausiàs March La carn vol carn ... i nosaltres hem afegit carn i nyenya al foc!!!


Donueta fallera de Manola Roig

LA BUTXACA DE LES DONES
o breu poema narratiu sobre
el que han daguantar les dones,
fet, com he pogut, a la manera antiga,
 amb noves rimades i codolades.

de Rosa Roig, veïna de Sueca




Diuen que un savi sabut
va obrir els ulls de menut
i va pensar que les dones
no han de ser il.luminades ,
sinó més bé segregades,
ja que són causa i efecte,
segons contempla el precepte,
dereccions involuntàries
en hòmens sants, innocents
que ja no saben què fer
de tanta fava escaldada.
Dic jo, que sant Agustí,
que escriví tot el precepte
degué deixar de ser sant,
de tan sabut i tan savi
en no poder controlar
tant de nap eixit de mida.
De sant Pau, gran caminant
ermità i monjo dEgipte
apòstol, reconvertit,
que en sabia molt de lleis,
sescoltà la nova guia
que en tres ordres resumia
el que una dona tenia
com a deure i com a dret:
callar, servir i obeir,
que si costa poc de dir
costa menys de desmentir.
Va escriure un altre gran savi,
fill de naps i carabasses,
que si naixia una filla
en el món tot ho perdies.
I dic jo, que dona sóc,
que el que diguen estos savis
em cap en una butxaca,
on guarde tots els romanços,
per desfer-los en la roda
i cremar-los en la falla.

Codolada
Per traurem de la butxaca
el que em crema dentre els dits,
vos diré amb veu ben alta:
que hi ha més trist, que un cos vestit
per tradició, 
sense emoció, només per moda!
com si en la roda
daquesta vida  sense fugida
un drap al cuix
pogués tapar tanta vergonya, 
com té la dona
que a un home creu.
Mireu-me el cul  
i no cregueu que trobareu
 cap delectança
perquè és venjança  de tanta murga
de llengües toves.
Si em toque el cul i alce la cara
és perquè vull,
si ensenye el pit i res no amague
és perquè crec
que lama sóc del que em pertany,
i el meu afany
ací sacaba, mentre proclama
visca la falla,
i les falleres!