Passa al contingut principal

De vacances amb els animals i les persones

Enguany, com sempre, han entrat i han eixit en les nostres vides molts elements i sentiments: esperances quasi oblidades; criatures que creixen i deixen la llar; rutines alimentàries que ens provoquen colesterol i triglicèrids; pates que se'n van; fruita que torna, encara que siga en forma de batut; hores perdudes preparant textos i il·lustracions; amigues i amics que adquirixen noves responsabilitats; persones que perden la vida de sobte o per un merescut descans de tant de dolor; lectures de poetes desconegudes; converses impossible que ens fan riure; amics disposats a editar la nostra poesia o un conte infantil; dones valentes que volen mantindre un negoci; víctimes que deixaran de ser-ho, dignament; la fidelitat i l'alegria d'un gosset poregós que no vol estar sol; l'amor incondicinal de qui ens acompanya en les nits i els dies...i dues gates. Sí, dues gates, una per a cadascuna de nosaltres, tan diferents com nosaltres, una gran, l'altra menuda; una atigrada, l'altra pura negror de pantera; una dolça, l'altra esquerpa; una dòcil, l'altra rebel...però totes dues estimades!

Amb elles i els nostres projectes passarem les vacances d'enguany, una a la mar i l'altra a la muntanya. Passeu un bon estiu amb les vostres dèries, els vostres animals i les persones que estimeu i vos estimen!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f