Vés al contingut principal

Sabeu per què moren els llibres?


“Las novelas que no se venden mueren tres veces. Duran menos de un mes en librerías; deambulan a precio de saldo; y, luego, sufren un nuevo 'efecto Fahrenheit': acaban recicladas como un tetrabrik”

Article publicat a El Confidencial ; Así mueren los libros





Nota de l'autora:

El 15 d'abril vaig escriure una nota al meu quadern que havia oblidat. L'1 de juliol en el facebock-diví vaig llegir l'article que cite i enllace. I m'he decidit a publicar la reflexió em forma de post. Serà l'últim post del blog, com sempre acompanyat d'un dibuix de Manola Roig.





Sabeu per què moren els llibres?

Vaig carregada amb totes les peces escolars que necessite per compartir espai, desesperació i passió amb el meu alumnat de secundària. Hem acabat la lectura dramatitzada de hui, casos reals de violència de gènere, documentats per Amnistia internacional i per la periodista i escriptora Dacia Mariani, Passos Lleugers, narrats per commoure. És possible? Són reals? És cert? pregunten a cada línia, a cada frase els xics i xiques de 3r d’ESO que ho estan llegint, mentre es converteixen en Aisha, Amina, Juliette o Rosario. 

Sí, criatures, és cert, tanta violència existeix i ben a prop nostre. Hui mateix fa un any que Boko Haram segrestà les xiquetes nigerianes per esclavitzar-les sexualment, usar-les de bombes, i el món no s’ha escandalitzat tant com amb el referendum grec. Què és important?  La vida ha entrat en l’aula per quedar-se en la veu i la pell de l’alumnat. És d’això del que tracta l’ensenyament.És d’això de que tracta la literatura: de commoure. O no?

Ah, i parlant de llibres! Hui és 15 d’abril, vaig cap a la Fira del llibre de València, 27,º al sol, i jo vestida de primavera matinera, fresqueta. Sabates ben tapades, mocador al coll, una peça de cotó perquè a les 7 del matí l’airet pica. Però a les 12 del migdia el contrast comença a molestar. És època de fira!  Presentem el llibre que ens acaba de publicar a Manola Roig i a mi, El Petit Editor, La dona que es rigué de Talleyrand, i la benvolguda Isabel Robles ens fa el favor de dir alguna cosa sobre nosaltres.

Però abans vull comprar un llibre que publicaren fa alguns anys. Busque. Mire. Passe d’un llibreria a una altra, gran, menuda, especialitzada, de vell. Busque poesia,, hui toca en castellà, d’una dona, però el llibre és del 1999. I en les llibrerires em miren com m’han mirat este mati m’han mirat les criatures: segur que vol un llibre de 1999?. En d’altres botigues em prenen per dement, 1999? Lumen? vosté en quina llengua parla? Totes, però, coincideixen, descatalogat.

Des de quan passa açò? Mire què hi ha als expositors, quatre o cinc autors, sí, sí autors, sense genèric; alguna autora molt mediàtica, en castellà; llibres de consum per a ser feliç, rica, bon cuiner, estar sana o aconseguir relaxar-se. Cony!!! Quan s’ha convertit la literatura en literatura de consum, de temporada com la roba, en quin moment queda clar que la poesia, el teatre o la narrativa desapareix i mor, com les tendències. Sé que Zara entra roba nova cada setmana, però també s’han “zaritzat” les peces de paper relligat? Insisitisc. En algunes llibreries busque la part de poesia i per curiositat busque les dones, cap ni una! Les hauran descatalogat. 

Acalorada i desconcertada i amb les mans buides vaig a la presentació del meu llibre, ara ja sé que La dona que es rigué de Talleyrand, no durarà ni dos dies en les llibreries, passada de moda, com el blau elèctric! Merda! Merda! Merda! No sé com podré llegir la poesia de Cristina Peri-Rossi que publica l’editorial Lumen quan jo tenia 13 anys i no llegia poesia. No sé qui decideix que determinades lectures no les puc fer de major o quan em done la santíssima gana.

Enmig de l’era digital algú, no sé qui -Europa, la Troika, el Sumsumcorda, la mare que m’ha parit…-entrebanca les lectures que vull fer en el moment en què necessite fer-les. Tinc diners, sé llegir, visc en un país civilitzat,i estic batejda, però no puc accedir a un llibre. Ignore on estan tots els llibres que encara no he llegit, però que ja s’han escrit. El passat fuig de mi. curiós.


Molts disgustada torne sense libre, sense poesia, sense respostes, amb una intensa sensció d’haver sigut estafada sense aclarir per qui. I per això vos pregunte, sabeu per què moren els llibres?

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…