Passa al contingut principal

Per tantes víctimes, noves paraules

Per tantes víctimes que veiem i oblidem 
per tantes víctimes que només tenien una vida
per tantes víctimes que cauen en combats inútils
per les víctimes franceses, i les síries, i les libaneses
un esclat rompent, un silenci somort, un crit perpetu
Germanes Roig


I amb Virgínia Woolf, diem

"Ens uneix un interés comú: és el d’un món, el d’una vida"
Tres Guinees, 1938

"Hòmens i dones hem decidit fer tot el que siga possible per acabar amb el mal de la guerra; vosaltres amb els vostre mètodes, nosaltres amb els nostres. Quedà clar, doncs, que la millor manera d’ajudar-vos a previndre la guerra no és repetir les vostres paraules i els vostres mètodes, és trobar noves paraules i inventar mètodes diferents.”
Tres Guinees, 1938




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f