12D, viatgem a Avinyó



“El llibre és un testimoni de la paraula, la plasticitat visual, la mort i la vida. Els poemes farcits de desconhort ataüllen la virulència de la pintura amb voluntat de generar una inexcusable catars i indiviual i íntima.” 
Vicenta Llorca, fragment del pròleg


Quantes coses poden passsar en un dia? Segurament, moltes. I totes poden ser trascendents, fonamentals i úniques. M’agrada, singular, com a definició a tot el que ens passa, perquè la singularitat s’adapta a nosaltres, al que sentim i valorem. Per a Manola i per a mi, el que passe dissabte 12 de desembre, a les 20:00 serà únic, fonamental i trascendent. Com, també, ho han sigut totes les experiències doloroses, algunes, i emocionants d’altres, que provoquen la resposta artística que ha tardat 20 anys en coure’s en forma de llibre.

Si hem convertit el dolor en complicitat, la pena en vers i ratla, si ens hem refet de ferides que deixen cicatrius i ens fan singulars, estem llestes per a  mostrar-les, en un preciós llibre de versos dibuixats: Viatge a Avinyó, editat per El Petit Editor. Si afegim una saborosa col·laboració de Josep i Pasqual de Ca Senseloni, també podreu tastar quin és el sabor d’un vers. Perquè el que us oferim al llibre es llig, es mira, es toca, es beu i es menja. S’entén? Sí, perquè desfà els fils enrotllats de la nostra madeixa, Vicenta Llorca, una poeta que s’amaga sota les pedres i que ens mostra úniques i singulars.  

Voleu acompanyar-nos i afegir-vos al que passarà eixe dia? O no voleu? Preferiu la intimitat de la vostra casa? S i és així, organitzeu-vos una celebració privada per recordar d’altres esdeveniments d’un 12D qualsevol. El de 1909, per exemple, i recordar les cançons i la història de Concha Piquer, que va morir un 12D. La «veu del diable», com l’anomenava sa iaia Marieta perquè quan cantava asseguda al banquet, amb només 4 anys, la seua veu “es feia sentir des de les tabernes i adrogueries fins als barrots de les cel·les” per alegrar una família i un veïnat humil, en un “carrer de cases molt baixetes que començava al pont de Serranos i acabava a la presó de Sant Miquel dels Reis”. i.

Però si teniu esperit aventurer podreu seguir la flota de Martí l’Humà, intentant remuntar el Roine sense aconseguir-ho, per auxiliar el papa Benet XII, que en l’Assemblea conciliar del 12 de desembre de 1408 aconsegueix la declaració de ser l’autèntic papa de Roma, des d’Avinyó. Des del lloc on comenca el nostre viatge.








Entrades populars