Passa al contingut principal

PASSAR L'ESTIU












Cada persona passa l'estiu com vol o com pot. Sembla que viatjar està de moda, traslladar-se físicament en poc de temps i en espais reduïts, fent cues i perdent molt de temps en llocs-espais de trànsit. A mi m'agraden eixos espais perquè sol ser l'únic espai en què la inactivat no em molesta. Crec que era Pla qui deia que en les estacions de trens es troben les millors converses. Però viatjar també resulta pesat, sobretot perquè hem deviatjar de pressa. És així com ho fem quasi tot, mengem de pressa, vivim de pressa, caminen-conduïm de pressa, i comprem de pressa. Té ara menys valor la vida? S'ha acurtat el temps? 

En tot cas, jo este estiu estic en un viatge diferent perquè necessite fer-me espai per a l'hivern, perquè dones l'hivern ja s'acosta! I vaig trobant coses i persones, records, noves i velles experiències, com passa sempre en els viatges. Hui m'he trobat açò, i ací ho deixe per compartir la foto amb vosaltres. Com si fora el meu selfie de hui. Passar l'estiu, passar la vida!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f