LES MEUES DONES I JO: ENDE

 The Book of the City of Ladies - page

Christine de Pisan reclama en el seu llibre 'La ciutat de les dames' un espai propi, una ciutat per a totes les dones i construida per totes.  Escriu l'autora:

'Construir la ciutat de les dames competeix a totes les dones, és un treball col.lectiu nascut del compromís de les dones d'ahir, de hui i de demà, iaies, mares i filles'

Ara des d'ací jo, Manola Roig, crearé un espai propi ple d'artistes, pintores, escultores, fotógrafes, i totes aquelles dones que s'han convertit ja en el meu referent i que vull compartir amb totes vosaltres. Anomenaré esta nova secció:

LES MEUES DONES I JO.

Neleta - Oh!.  Manola Roig

Una de les característiques de l’art en l’època medieval és l’anonimat de les obres. Les creacions es fan per a la glòria de Déu i l’artista és una persona que forma part d’un equip, un artesà, artesana. Eixa és una de les raons per les quals és difícil reconèixer l’autoria de les obres.

El primer exemple medieval documentat d’un període de miniatures realitzat per mans femenines el troben molt a prop.

Es tracta d’un dels codis més antics firmats que es coneixen i el nom que hi apareix és de la què podríem considerar la primera artista hispànica que firma amb el seu nom:

ENDE  (s.X)

L’obra de la qual parle es troba en la Catedral de Girona, http://www.pedresdegirona.com/beatus.htm,  i és una còpia dels Comentaris a l’Apocalipsi del monjo Beat de Liébana. La còpia es va realitzar l’any 975 en el Monestir mixte de San Salvador de Tábara, actual província de Zamora, i segons conten un dels monestirs més importants del Regne d’Astúries destruït el s.X

Quatre persones van intervindré en la realització d’esta còpia: l’abat Dominico, que és qui ordenà fer la còpia, el presbiteri Senior, que n’és el copista i dos persones més que se n’encarregaren de les il·luminacions, el germà Emeterio i Ende que signa la còpia amb un “Ende. Printix et Dei Aiutrix”.

Beatus de Girona - Ende

Una característica d’este manuscrit és que els ulls dels personatges que dibuixa l’autora tenen la pupil.la unida a la parpella superior, cosa què els dona una aparença calmada i beatífica. També s’observa un intent per superar l’aspecte pla i l’esquematisme propi de l’època buscant la corporeïtat i un cert naturalisme.

D’aquelles obres de l’art de la il·luminació i la cal·ligrafia se’n conserven poques i d’eixes molt poques estan signades, però moltes van estar realitzades per dones que fins i tot deixaren el seu autoretrat en els llibres, demostrant en alguns casos una bona dosi de sentit de l’humor. 

Autorretrat Claricia de Baviera, s.XII

Si us agrada el món dels llibres il·luminats entreu i busqueu les dones que des dels escriptoris dels monestirs i des del tallers artesans de l’Europa medieval es dedicaven a estes tasques perquè hi ha més de les que creieu.