Les ulleres lila del Club de Lectura d'Alzira




Són temps de reflexió, de solidaritat, de reunir-nos per contar històrie. Les dones són les protagonistes dels relats i dels dibuixos del llibre del qual parlarem dijous al Club de lectura d'Alzira, gràcies a la invitació de Raquel, la tècnica d'igualtat i a Marina Mir, la regidora de Polítiques d'Igualtat. Dimecres ens manifestarem. 

Conversar sobre una obra artística, és introduir noves mirades sobre un producte que es crea en la intimitat i respon a mil i una circumstànica.Si la mirada és lila, crítica, i la fem cos a cos ha de ser una experiència magnífica. Quan vam publicar La dona que es rigué de Talleyrand, Isabel Robles, escriptora, traductora i crítica literària va dir el que us transcrivim, podeu anar fent boca. Allí ens veiem.


ELLA TAMBÉ TENIA PARAULA

Isabel Robles
                                                            

Si un títol i una edició provocadors ens atrauen encuriosits, transitar per la prosa arriscada de Rosa Roig, per les fotografies i dibuixos tan expressius de Manola Roig, ens delecta fins a implicar-nos en el seu  món. Els breus textos repartits en cinc parts -“Biografies anònimes”, “Converses”, “Postals”, “Donuetes” i “Contactes”-, recreen vides marcades per algun tret ineludible des d’una ironia que traspua dolor; mostren la incomunicació dels amics, parelles, mares i filles, germanes, etc., mitjançant converses vertiginoses o textos de postals poc a l’ús. Però no tot és patiment: l’absència de “pronoms” en les “Biografies” crea el joc d’autèntics “personatges de sexe-gènere indefinit”, els “Contactes”, originals, seriosos, però plens d’humor, poden vendre una obsessió antiga, comprar els silencis d’una mala relació o oferir la submissió d’una dona per a ser esclava perquè sí. I, sobretot, les protagonistes dels relats de “Donuetes”, magnífiques, llenguallargues, amb humor càustic cerquen alliberar-se del món que les oprimeix, contundents i optimistes–com les dones despullades dels dibuixos, decidides, alegres. Tot i que el diplomàtic Talleyrand afirmava que “la paraula li l’havien donat a l’home per a amagar el seu pensament”, no sabia que la dona, que també tenia paraula, la usaria per a descobrir-lo i riure-se’n. I aquest és el cas.

Entrades populars