Passa al contingut principal

La mala mare

Aquella era de les males.
Mala, mala, mala.
Buscà el punt més tendre de l'ànima dels seus fills i filles.
Trobà el que buscava.
Un punt per al dolor i la venjança.
Embogiren. Envelliren.

Una mare coneix molt bé els seus fills,
massa bé fins i tot.

La mala mare encara seguix buscant fills i sobretot filles.
I pessiga.

Comentaris

arsvirtualis ha dit…
Hola Rosa,

Abans he passat per a deixar-te una salutació i sembla que no ha quedat registrat. Misteris dels follets cibernètics! Volia aprofitar l'ocasió per a dir-te que he deixat una nota al meu blog sobre el teu comentari.
rosa roig ha dit…
Hola arsvisualis
L'he llegit. I insistisc Fuster no és una lectura habitual en les dones, no sé perquè.

Seguirem llegint-nos i mirant-nos.
Agraesc la teua opinió sobre els meus textos, i les teues confidències.
arsvirtualis ha dit…
Saps? No m'havia plantejat mai aquest comentari teu sobre el fet que Fuster no és lectura habitual en les dones; jo he llegit d'ell tot el que caia a les meves mans i des de fa uns anys que estic fent-ne la seva obra completa.
Anònim ha dit…
El Fuster que jo recorde, i a qui m'estime molt, era un ésser tan racional i tan tímid, tan amagat als llibres que no vivia en el món real, més ellà d'un moment.

Conec ben poques dones que el tinguen de lectura habitual, en eixe sentit crec que el Fuster que s'ha difós és el que han "llegit "els homes, i per això practique una nova lectura de la seua obra. I el reivindique per a la meua poesia. Crec que el que amagava també és ell.

Per això em va sorprendre trobar a Fuster en la teua dona.

Seguim xarrant!
Amadeu Sanz ha dit…
M'he quedat un poc commocionat amb això de Mingo. Espere que la muller i els fills troben consol en aquest moment. Deuen estar desfets.
Amadeu Sanz ha dit…
No sé per quins nassos publique aquest comentari ací. Hauria d'anar, obviament, al de Mingo. I'm sorry

Entrades populars d'aquest blog

Criatures Impossibles. Quadern de Bitàcola. Dia 23

Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que les acollirà, però res no les atura i continuen navegant. Entreu i escolteu la seua història... I ja sabeu que només són anotacions del diari de navegació per a no perdre el rumb.

25N Contra la violència de gènere: Cor salvatge i terra fèrtil

Mirant el blog, Manola Roig Cinc poetes contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seues paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil. Recordem les mortes i consolem les vives. Diu Rosa Leveroni Són veus d’un mateix cant....Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!... Afegeix Clementina Arderiu Si visc no visc. ... Ni mar ni treva ni l’or del cel. La meva arrel, si es torç, no es lleva. Perquè, en el risc, si visc no visc. Alerta Maria Àngels Anglada Convidar les poetes és cosa perillosa. Dic les poetes, no els joglars del rei. No treuen cap colom de dintre d’un copalta, però potser dards de flama del seu fatigat cor o d’una nit insomne.                               No us en f