Diari d'estiu d'una dona apòcrifa
Només hem sabut crear paisatges que es dolen i abandonem. Els boscos són antenes i les parets, amagades, s'esquerden. Tenim l'espai de fòra i el de dins. I no som capaces de crear bellesa en tots dos.
Durant l'estiu la ciutat abandonada ha quedat en mans dels animals abandonats i totes les soledats encaixades en els apartaments refrigerats. Ara estem a punt d'obrir les finestres a la tardor.
Comentaris
Vindré a llegir, a sentir la bellesa de les paraules.
Abraçades,
Montse.
Vine sempre que pugues, m'agrada que em visiten.
En tot cas el diari s'acaba el 31 d'agost, però tinc preparada una altra cosa.
Espero d'altres textes, dons.
Una forta abraçada,
Montse.
Publica un comentari a l'entrada