Estellés segons Fuster: fabulosament extens, genialment obscé

Ens hem volgut afegir també enguany a la celebració de l'aniversari del poeta, a la II Diada d’Estellés, que ha promogut Víctor Pàmies. Hem passat l’estiu en companyia de Joan Fuster, gràcies a la col·lecció Correspondència, que edita 3i4 i que ja compta amb 12 volums, per això podem compartir amb vosaltres què en pensava l’assagista del poeta, de la poesia, dels criteris editorials, de la crítica literària.

Llegim poc, massa poc, les autores i els autors valencians, per això reclamar-los i bolcar-los a la xarxa és una activitat que no hem de deixar de fer perquè és ben trist que Fuster, Valor, Estellés i tutti quanti, encara, siguen poc coneguts.

Ballem. Manola Roig

“No m’han donat mai cap raó mitjanament respectable que em convença que la poesia ha d’ésser un sostingut refilet de rosinyol (tot i que no tinc res a dir contra els refils, ni contra els rossinyols, ni contra els enginyers agrónoms). Si et faig aquestes observacions és perquè últimament m’he sentit incómode llegint alguns il·lustres historiadors de la literatura, els quals no saben resistir la temptació d’exhibir llur pruderie [beateria] en un moment en què resulta radicalment inoportuna ... La pornografia ... pot ésser matèria de literatura, tant com la devoció a qualsevol sant ... Un dia, el senyor Riba em deia que l’Alpha no ha publicat el Rabelais del general Faraudo ... per por que s’escandalitzassen els habituals clients de l’editorial ... ¿Què vols que et diga? Aquesta ingerència de la moral (d’una moral) en la història i en la crítica literàries, em sembla impertinent, o si més no indiscreta. Una vegada embalats, hi podem fer intervenir, a més de la moral, les nostres idees polítiques o les nostres preferències en futbol”.

                                     Carta de Joan Fuster a Antoni Comas, 7 de març 1955

“L’Estellés no ha publicat –em penso– res més, després del Donzell amarg. Té en premsa un volum titulat La clau que obri tots els panys, que, en la meva opinió, és un bon llibre. A estones (només) molt realista i tot. I d’un localisme divertidíssim, que les vostres refinades antenes metropolitanes no arribaran mai a copsar. Però l’Estellés és un animal estrany, i el llibre, en proves corregides, s’està morint de fàstic als calaixos de l’editor ... L’Estellés és un poeta de més categoria que la major part dels Palaus, Triadús, Barats, Romeus, etc., de la meva generació (que és la seva). Les tres obretes que ha publicat no donen la mesura de la seva producció, que és fabulosament extensa, genialment obscena en alguns passatges, i d’una qualitat molt irregular. És un cas ben trist que sigui poc conegut”.

                                                                               Carta de Joan Fuster a Joaquim Molas, 19 d’octubre 1962