No a la violència contra les dones: la prostitució “es cosa de hombres”

Sempre aportem alguna reflexió al 25 de novembre, dia internacional de l’Eliminació de la violència contra les dones, que té el seu origen en el brutal assassinat a garrotades de les germanes Mirabal —Minerva, Patria i Maria Teresa—, activistes polítiques, per ordre del dictador Rafael Trujillo de la República dominicana, el 1960. La commemoració data del Primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe, Bogotá 1981. 

Hem parlat de la hipocresia de l’Església —gràcies Rouco per orar per mi—, de la manipulació del llenguatge  de la necessitat d’estar unides. Enguany, però, volem fer una declaració pública a favor de la dignitat de les víctimes de la prostitució: les dones, i alguns hòmens, sobretot menors.

...A las mujeres y a las niñas se las compra, vende y regala, o se las secuestra, alquila, presta,                             viola, tortura y asesina... Lidya Cacho

M’he vist obligada moralment a pronunciar-me contra la prostitució. Fa temps que des d’una perspectiva feminista es debaten posicions enfrontades i ben divergents. Després de llegir Esclavas del poder, un magnífic treball periodístic de Lidya Cacho, una dona valenta que viu en perill permanent per la denuncia de les xarxes pederastes en Mèxic, m’ha quedat clar. I no perquè ella es pronuncie ni a favor ni en contra, que no ha fa, ni tampoc perquè vulga allunyar-me del sofriment de les víctimes de la prostitució, perquè no vull. 

La periodista ho diu ben clar:


Los grandes lideres de las mafias compran, venden, maltratan o asesinan a mujeres de todas las edades… promueven diversas formas de prostitución y crean los escenarios adecuados para que el comercio sexual esté present… el comercio sexual es, entre la venta de armamento y el comercio de drogas, el negocio más rentable del mundo. Adultas, niñas, adolescentes; las edades no importan mientras puedan ser controladas, utilizadas y sometidas por sus propietarios.

I encara m’ha quedat més clar davant la brutalitat —perdó— de les conclusions i les xifres de  l’estudi sociòlogic que presentà ahir, la Federación de Mujeres Progresistas, segons el quals "el 80% de los jóvenes cree que en una relación de pareja las chicas deben complacer al chico. El estudio, que se presentó este jueves con motivo de la celebración mañana del Día Internacional contra la Violencia de Género, concluye que los adolescentes (chicos y chicas) siguen estableciendo diferencias entre ambos sexos y adscriben a cada uno de ellos cualidades exclusivas".

Insistisc, m’ha quedat clar que ens hem de pronunciar contra determinades actituds, contra determinats rols, perquè és necessari. Encara, és necessari, eixe 80% marca les prioritats. Perquè en la intimitat és on més batalles seguim perdent, les dones i els hòmens amics de les dones. El café, negre i el xocolate, espés! La prostitució és esclavitud, i de la més degradant per a l’ésser humà que la practica, per a la víctima, però també per a l’usuari. Que per cert, no té ni un nom genèric per a ser "nomenat". Així, davant les persones que es manifesten a favor de la prostitució com una opció que es pot exercir des de la llibertat d’elecció, com si es tractara d’un dret de l’ésser humà, he de dir que no, no em convenç. 

Trobe absurd, estic francament en desacord i em provoca una profunda irritació l’afirmació que la prostitució es pot exercir lliurement. Voleu dir que la lluita de les dones per ser considerades —i tractades com éssers humans— ha d’incloure necessàriament el “dret” a vendre el seu cos? Què voleu que us diga, en la intimitat del tu i jo, puc admetre segons quins jocs, però en públic —llegiu lleis— el dret se’m queda entravessat en la gola.

Per què, pregunte, a quina ment lliure i democràtica li passaria pel cap declarar que tenim dret a ser esclaves i esclaus, o demanar que s’incloga el dret a la jornada laboral permanent, a qui, cony? I vist així, és com queda al descobert la quantitat de merda —perdó!— patriarcal, santacatòlicaiapostòlica, sexista, interessada, falsa, controladora... que s’ha abocat sobre el debat de la prostitució —tutti quanti— i sobre la llibertat amb què puc decidir ser puta —nyas coca!. Ara bé, si he d’admetre que la prostitució es pot exercir lliurement, s’haurà de tornar a legalitzar l’esclavitud per exercir-la, ara sí, des de la llibertat, i —que ho sàpiguen els mercats i les patronals— s’ha de desregular la jornada laboral per si alguna persona és partidària de treballar de sol a sol. I sense cobrar, ei!, que “sobre gustos no hay nada escrito”.

Aixó sí mentre nosaltres parlem de les víctimes, els pervertits de torn que necessiten pagar per sexe, i alguns hòmens públics que se senten impunes i juguen al model de sexe pagat, prostitució, poder i luxe, són considerats el models a seguir, i una part de mascles se’ls miren amb complicitat, mentre uns altres disimulen l’enveja. Com si no voleu que s’explique el 80% de respostes de l’enquesta, per part de la gent jove educada en democràcia? 

Per sort n’hi ha d’altres, pocs, amics de les dones, que no són així, i que no volen jugar a nines amb dones trencades per les seues pròpies circumstàcies i per la violència que s’exerceix sobre elles, segrestant-les, minusvalorant-les, violant-les o pagant per abusar del seus cossos. De l’abús de les seues ments, en parlarem un altre dia.