Diari d'estiu d'una dona apòcrifa
M'obsessionen els peus, i hui m'he trobat a vora mar aquella dona amb peus d'home, aquella que no se'ls havia mirat mai, amb atenció. Si s'hagués fixat en la forma dels seus peus, hauria tingut clar que no volia tindre fills, sinó cavalls i gallines. En els peus tenia l'explicació de les seues penes. Només havia de mirar-los.
4 comentaris:
"escriure, es tot aço que vostès diuen, i de més a més una certa forma de venjança. Joan Fuster."
Suposo has tret l'encapçalament del bloc d'aqui..
t'enllaço al bloc personal i al de poesia.
una abraçada.
Gràcies Ferran, he estat esperant que algú em digues el que m'has dit tu per poder penjar la justificació del blog. I encara dubte!
Per cert m'he perdut entre els teus blogs!
jajaja!!! Molt bo!!! Ets molt observadora tu.
No. Humilment diré que tot el que sé, els ho dec a les monges salesianes.
Publica un comentari a l'entrada