diumenge, 16 d’agost del 2009
Els peus i les gallines
Diari d'estiu d'una dona apòcrifa
M'obsessionen els peus, i hui m'he trobat a vora mar aquella dona amb peus d'home, aquella que no se'ls havia mirat mai, amb atenció. Si s'hagués fixat en la forma dels seus peus, hauria tingut clar que no volia tindre fills, sinó cavalls i gallines. En els peus tenia l'explicació de les seues penes. Només havia de mirar-los.
Entrada destacada
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
4 comentaris:
"escriure, es tot aço que vostès diuen, i de més a més una certa forma de venjança. Joan Fuster."
Suposo has tret l'encapçalament del bloc d'aqui..
t'enllaço al bloc personal i al de poesia.
una abraçada.
Gràcies Ferran, he estat esperant que algú em digues el que m'has dit tu per poder penjar la justificació del blog. I encara dubte!
Per cert m'he perdut entre els teus blogs!
jajaja!!! Molt bo!!! Ets molt observadora tu.
No. Humilment diré que tot el que sé, els ho dec a les monges salesianes.
Publica un comentari a l'entrada