10 poemes de desglaç
Jo que he escanyat la filla
obedient de Tu
i l’he enterrat, convulsa
encara, sota el glaç
no sé ofegar la fosca
ranera que es marida
dòcilment a la teva
enllà del mur. I ençà.
Ella parla per mi.
Sura damunt de l’aigua
immòbil el silenci
d’aquella que no sé
si sóc.
Que el foc emporpri
l’hora muda i desclavi
llengua i camins. Que el dia
neixi, nu, del desglaç.
Mª Mercé Marçal
Ahir noves flors em recordà que Mª Mercé Marçal ja ens explica moltes coses, que però, se'ns obliden.
3 comentaris:
... Poema a poema, es configura el desglaç, el retorn a la fluidesa, el llindar entre la pèrdua i la trobada. Paraula a paraula, es torna a escoltar la seva veu...
Que el foc emporpri
l’hora muda i desclavi
llengua i camins. Que el dia
neixi, nu, del desglaç.
4 versos fantàstics, plens de força i missatge, com la majoria dels seus poemes.
Crec recordar que en una poesia diu Vicent Andrés Estellés: "la sang fa sang...".
Mireu com "la poesia fa poesia".
Seguim?
Publica un comentari a l'entrada