Fragments de poesia VIII, M Mercé Marçal

Publicat per el dia








10 poemes de desglaç

Jo que he escanyat la filla
obedient de Tu
i l’he enterrat, convulsa
encara, sota el glaç
no sé ofegar la fosca
ranera que es marida
dòcilment a la teva
enllà del mur. I ençà.
Ella parla per mi.
Sura damunt de l’aigua
immòbil el silenci
d’aquella que no sé
si sóc.
Que el foc emporpri
l’hora muda i desclavi
llengua i camins. Que el dia
neixi, nu, del desglaç.

Mª Mercé Marçal

Ahir noves flors em recordà que Mª Mercé Marçal ja ens explica moltes coses, que però, se'ns obliden.

Comentaris

digue'm ariadna ha dit…
... Poema a poema, es configura el desglaç, el retorn a la fluidesa, el llindar entre la pèrdua i la trobada. Paraula a paraula, es torna a escoltar la seva veu...
12 d’agost del 2009, a les 20:08
Unknown ha dit…
Que el foc emporpri
l’hora muda i desclavi
llengua i camins. Que el dia
neixi, nu, del desglaç.
4 versos fantàstics, plens de força i missatge, com la majoria dels seus poemes.
12 d’agost del 2009, a les 20:13
Anònim ha dit…
Crec recordar que en una poesia diu Vicent Andrés Estellés: "la sang fa sang...".

Mireu com "la poesia fa poesia".
Seguim?
12 d’agost del 2009, a les 21:27

Publica un comentari a l'entrada