Diari d'estiu d'una dona apòcrifa
L'olor brutal del alcohol dissimulat de sermons i novenes és el que he notat en tornar a passar pel seu costat. Una olor de borratxa solitària, insensible al dolor, insensible a l'amor...Una olor que impregna paraules i mirada, l'olor de qui beu sola en sa casa i s'esgota d'alcohol, mentre intenta acabar els misteris gloriosos del rosari. Per un moment, he tornat a sentir l'hivern.
1 comentari:
I si en mirar-la s'obrira una nova primavera.
Ser primavera en l'hivern dels altres no és una tasca fàcil, però la poesia camina pels viaranys que, pels somnis, esdevenen, Realitat.
Abraça'm poesia, la soledat és massa dura!
Publica un comentari a l'entrada