dissabte, 15 d’agost del 2009
La borratxa i el rosari
Diari d'estiu d'una dona apòcrifa
L'olor brutal del alcohol dissimulat de sermons i novenes és el que he notat en tornar a passar pel seu costat. Una olor de borratxa solitària, insensible al dolor, insensible a l'amor...Una olor que impregna paraules i mirada, l'olor de qui beu sola en sa casa i s'esgota d'alcohol, mentre intenta acabar els misteris gloriosos del rosari. Per un moment, he tornat a sentir l'hivern.
Entrada destacada
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
1 comentari:
I si en mirar-la s'obrira una nova primavera.
Ser primavera en l'hivern dels altres no és una tasca fàcil, però la poesia camina pels viaranys que, pels somnis, esdevenen, Realitat.
Abraça'm poesia, la soledat és massa dura!
Publica un comentari a l'entrada