Diari d'estiu d'una dona apòcrifa
Sense ganes hem anat a un dinar amb vells coneguts i l'he tornada a trobar. Com cada estiu. L'esgarrifança que em produeix és com la de sempre, i ella sempre igual. Una dona que sap callar i calla; una dona que han preparat per a la mentida, i menteix; una dona entrenada per a fingir, que fingeix. La dona supervivent de totes les guerres quotidianes. Sense ferides i sense ànima.
Comentaris
Ai, amiga!!! Se'ns acaven les vacances... Com farem ara per continuar amb la lectura dels blogs que em tenen viciada?
Pensa també que en la nostra vida sempre ha de quedar temps per a la poesia, i per a l'abraç.
Una abraçada d'ànim!
Moltes gràcies!
Montse.
De fet mai he entés per quina raó l'estiu és tan festejat! Sóc molt partidària de l'hivern.
Tot i això, cada estació té allò significatiu qu'ens complau. Gaudir-ne d'oles, de fulles, dels vidres entelats, de l'olorosa floració... de tot!
Besadetes,
Montse.
Publica un comentari a l'entrada