divendres, 21 d’agost del 2009

La mentida i la supervivència


Diari d'estiu d'una dona apòcrifa




Sense ganes hem anat a un dinar amb vells coneguts i l'he tornada a trobar. Com cada estiu. L'esgarrifança que em produeix és com la de sempre, i ella sempre igual. Una dona que sap callar i calla; una dona que han preparat per a la mentida, i menteix; una dona entrenada per a fingir, que fingeix. La dona supervivent de totes les guerres quotidianes. Sense ferides i sense ànima.

5 comentaris:

Carmen Abadía ha dit...

Hui no estic d'acord amb el que has escrit. La dona supervivent de totes les guerres quotidianes pense que normalment el que està és ferida de mort.

Ai, amiga!!! Se'ns acaven les vacances... Com farem ara per continuar amb la lectura dels blogs que em tenen viciada?

Anònim ha dit...

Pensa que quan el cos està ple de ferides, l'únic que queda és la costra. I pensa també que de les guerres sempre ixes sens ànima.

Pensa també que en la nostra vida sempre ha de quedar temps per a la poesia, i per a l'abraç.

Una abraçada d'ànim!

MGJuárez ha dit...

Una forta abraçada a totes dues. Un estiu a l'ombra de l'abre de les paraules, encerclat de poesia i misteri, es un estiu celebrat i joiós.

Moltes gràcies!
Montse.

Anònim ha dit...

Ara imagineu que així pot ser cada dia, i també l'hivern i les primaveres, d'hivern i d'estiu, tenen dret a la literatura.

De fet mai he entés per quina raó l'estiu és tan festejat! Sóc molt partidària de l'hivern.

MGJuárez ha dit...

Um... si que es festejat, si. Pel sol? per la llum? per la nuesa...

Tot i això, cada estació té allò significatiu qu'ens complau. Gaudir-ne d'oles, de fulles, dels vidres entelats, de l'olorosa floració... de tot!

Besadetes,
Montse.

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir