Diari d'estiu d'una dona apòcrifa
Sense ganes hem anat a un dinar amb vells coneguts i l'he tornada a trobar. Com cada estiu. L'esgarrifança que em produeix és com la de sempre, i ella sempre igual. Una dona que sap callar i calla; una dona que han preparat per a la mentida, i menteix; una dona entrenada per a fingir, que fingeix. La dona supervivent de totes les guerres quotidianes. Sense ferides i sense ànima.
5 comentaris:
Hui no estic d'acord amb el que has escrit. La dona supervivent de totes les guerres quotidianes pense que normalment el que està és ferida de mort.
Ai, amiga!!! Se'ns acaven les vacances... Com farem ara per continuar amb la lectura dels blogs que em tenen viciada?
Pensa que quan el cos està ple de ferides, l'únic que queda és la costra. I pensa també que de les guerres sempre ixes sens ànima.
Pensa també que en la nostra vida sempre ha de quedar temps per a la poesia, i per a l'abraç.
Una abraçada d'ànim!
Una forta abraçada a totes dues. Un estiu a l'ombra de l'abre de les paraules, encerclat de poesia i misteri, es un estiu celebrat i joiós.
Moltes gràcies!
Montse.
Ara imagineu que així pot ser cada dia, i també l'hivern i les primaveres, d'hivern i d'estiu, tenen dret a la literatura.
De fet mai he entés per quina raó l'estiu és tan festejat! Sóc molt partidària de l'hivern.
Um... si que es festejat, si. Pel sol? per la llum? per la nuesa...
Tot i això, cada estació té allò significatiu qu'ens complau. Gaudir-ne d'oles, de fulles, dels vidres entelats, de l'olorosa floració... de tot!
Besadetes,
Montse.
Publica un comentari a l'entrada