Telegrama 18
M'esforce. No arribe. Ho intente. Les mirades són de menyspreu. M'ignoren.
Entrada destacada
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
4 comentaris:
Lo leí como si fuera el imperativo del castellano, que me ignoren. Pero no es imperativo, a mí me gusta el "ignoramiento" es el único modo de ir a lo tuyo, sin intromisinones.
Una misma acción tiene muchas interpretaciones. Pasa con el silencio, el ignoramiento, el dolor y el amor. Aprendremos y nos aprenden, que hay acciones buenas y malas, pero yo creo que no es verdad. Sobretodo creo que no es verdad siempre.
Canviar d'opinió i de perspectiva. Canviar de posició, de visió, buscar els perfils més esbiaixats...
A ningú li agrada que ens ignoren, però de vegades segons quines persones més val que ni ens miren :)
Vist com ho explica bajoqueta tenim una nova visió, del verb.
Publica un comentari a l'entrada