Alfabet menor
Corria i corria per salvar la poca vida que li quedava. Al final d'aquella pujada infame trobà el sol ponent, i el seu assassí. Córrer. Suar. Morir. I un pensament obsessiu, s'hauria pogut estalviar la pujada.
Entrada destacada
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
6 comentaris:
Molt bó Rosa, Com la mateixa vida. No ens adonem, però a més velocitat, més a prop de la mort. He imaginat aquest pensament que dius obsessiu a la nineta dels ulls del mort.
Que no som res, vaja.
Petons,
Montse.
No només no som res, sinó que ens obstinem en complicar-nos l'existència. No córrer, no pujar innecessàriament, no cridar, ser pacient...
Vivim en un mon on tot va accelerat. Ensenyem a córrer pel camí de la vida, per què no et passin al davant ni et trepitgin, en comptes d'ensenyar a anar al costat d'altres, xerrant, gaudint, aprenent, a pas tranquil, del que et trobes pel camí.
Anyoro una vida de poble tranquil.
Per sort, al final de les pujades no sempre hi ha un assassí. No obstant, córrer no acostuma a portar a bons finals.
Feliç Diada!
De vegades arriba un moment en el qual no cal anar a trobar les coses; elles mateixes s'acosten a tu. Amb el temps aprenem a dosificar i més seleccionar quina cosa es mereix el nostre còrrer, i fins i tot algun que altre pensament obsessiu perdut.
I el dubte que tinc és: si li quedava poca vida perquè la consumia corrent?
És fantàstic, per cert, que els vostres comentaris tinguen més paraules que el propi relat.
Us agraesc la companyia!
Publica un comentari a l'entrada