Deixà de ser feliç quan va descobrir que tots eren iguals.
Sempre s'havia mirat en l'espill de sa casa.
Es veia diferent i eixa convicció li donava forces.
Va tindre molt mala llet qui trenca l'espill de sa casa
perquè es va veure en la necessitat de mirar-se en un altre.
Un costum és un costum.
Va ser aleshores que va descobrir que tots som iguals.
Deixà sa mare.
Deixà sa casa.
La mala llet el consumí.
Comentaris
Gràcies per la visita.
Benvingut al blog Albert B i R. Torna.
Bona setmana!
Publica un comentari a l'entrada