dissabte, 19 de juny del 2010

El xiquet diferent























Deixà de ser feliç quan va descobrir que tots eren iguals. 
Sempre s'havia mirat en l'espill de sa casa. 
Es veia diferent i eixa convicció li donava forces. 

Va tindre molt mala llet qui trenca l'espill de sa casa 
perquè es va veure en la necessitat de mirar-se en un altre. 
Un costum és un costum. 
Va ser aleshores que va descobrir que tots som iguals. 
Deixà sa mare. 
Deixà sa casa. 
La mala llet el consumí.

6 comentaris:

zel ha dit...

Bé, per fi es va adonar que no era el melic del món...

Anònim ha dit...

Sí, i la supèrbia és mala consellera...

Gràcies per la visita.

Anònim ha dit...

Un cop d'humilitat del tot necessari.

Anònim ha dit...

M'agradaria saber qui va ser el que trencà l'espill, la causa i principi del seus mals.

Benvingut al blog Albert B i R. Torna.

Carme Rosanas ha dit...

Es devia trencar accidentalment, a vegades els accidents són prividencials!

Bona setmana!

Anònim ha dit...

Ei Carme, com van els nous projectes?

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir