Deixà de ser feliç quan va descobrir que tots eren iguals.
Sempre s'havia mirat en l'espill de sa casa.
Es veia diferent i eixa convicció li donava forces.
Va tindre molt mala llet qui trenca l'espill de sa casa
perquè es va veure en la necessitat de mirar-se en un altre.
Un costum és un costum.
Va ser aleshores que va descobrir que tots som iguals.
Deixà sa mare.
Deixà sa casa.
La mala llet el consumí.
6 comentaris:
Bé, per fi es va adonar que no era el melic del món...
Sí, i la supèrbia és mala consellera...
Gràcies per la visita.
Un cop d'humilitat del tot necessari.
M'agradaria saber qui va ser el que trencà l'espill, la causa i principi del seus mals.
Benvingut al blog Albert B i R. Torna.
Es devia trencar accidentalment, a vegades els accidents són prividencials!
Bona setmana!
Ei Carme, com van els nous projectes?
Publica un comentari a l'entrada