dilluns, 26 de juliol del 2010
El xiquet perdut
L'havien ensenyat a anar i tornar
sempre pel mateix camí.
Un dia, mirant no se sap què
deixa de veure el camí.
Com més ràpid caminava
més ràpid desapareixia tot.
Corria de pura desesperació
i es perdia cada volta més.
Va arribar a estar tan perdut que
ni ell ni ningú recordava el seu nom.
I aleshores s'acabà.
Se'n posà un de nou i va seguir un nou camí.
Entrada destacada
-
Ha començat els des-confinament estan les criatures preparades? Significa que s'acosta el final del viatge? Els temps són co...
-
Les nostres criatures continuen perdudes per una mar de desconcert. No sabem quan arribaran a port, ni quina serà la nova terra que le...
-
Tornar-se vella, tornar-se bella. Qui o què pot tornar-se vell, si tornar és fer de nou? Els diccionaris no sempre ajuden a entendre el m...
3 comentaris:
Alucino con vuestras entregas, casi me recordáis aquello de Consuelo y Marga Gil Roësset con su niño de oro. Besitos
Dolors Alberola
Potser fa ja 10 anys vaig deixar de veure el camí.
com el vostre xiquet, com més ràpid caminava més ràpid desapareixia tot... Tambè jo me'n posí un de nou i vaig decidir que si anava a seguir vivint, devia deixar de viure el somni d'una altra persona. Ha estat tan ximple com posar-me'n un de nou
El món està ple de xiquets i xiquetes perduts! Benvingut!
Publica un comentari a l'entrada