30 dones: 3 confusa

Publicat per el dia
30 dones. Manola Roig
M'agradaria contar-vos la història d'una dona que no podia parar. Els amics no la podien seguir. Qui l'estimava no la podia parar. Qui la parava, no la sabia estimar. El vent se l'endugué, o ella s'endugué el vent. No ho sabem. No obstant, podem afirmar que ni l'un ni l'altra han passat mai més per ací.

Comentaris

MGJuárez ha dit…
Dones furtives... m'agraden aquestes dones que mai paran. Entenc els altres no puguin seguir-les, entenc la confusió. Tot i que elles són dones vives i que donen vida, els altres li demanen sigui un altre tipo de dona.

Ah! quan una dona es mostra lliure quins lligams més profunds la volen subjectar!

Petons,
Montse.
23 d’octubre del 2010, a les 14:26
Anònim ha dit…
I com costa ser una dona lliure! I quantes es queden pel camí!

Una forta abraçada, amiga.
23 d’octubre del 2010, a les 20:34
nela66 ha dit…
A mi tanta confusió, em confon...
23 d’octubre del 2010, a les 21:37
rosana ha dit…
Vaig tan depressa que quasi no em dona temps de dir-te que m'ha agradat molt, però molt eh?
27 d’octubre del 2010, a les 21:11
rosa roig ha dit…
Gràcies, Rosanna. Una indiscreció, on vas tan de pressa?
27 d’octubre del 2010, a les 22:07
rosana ha dit…
Quan ho sàpigue t'ho conte la primera, un abraç!
31 d’octubre del 2010, a les 23:11

Publica un comentari a l'entrada