Vés al contingut principal

Dia mundial contra el càncer




Nota de les autores: La Organització Mundial de la Salut, ha declarat el 4 de febrer com el Dia mundial contra el càncer. Des d'ací, i amb humor ens unim al patiment de tanta gent i que viu cada dia amb una malaltia ben comuna, però que la societat en general viu com un pecat. Esperem que a cap govern li passe pel cap retallar en investigació, ni en assistència i que la societat assumisca la normalitat d'estar malalta. Llegiu l'article de El Punt, contra el tabú i la marginació d'una malatia que es cura. Nosaltres ja ens hem afegit a la normalitat de la malaltia amb el post sobre donuetes amb càncer

Les donuetes (malaltes) no som tontes

Creu-t’ho que encara que hem estudiat i parit; encara que hem opinat i sabem donar i prendre, cuinar un arròs caldós amb fesols i nap per xuplar-se els dits -tots, eh!- ; encara que usem un portàtil, l’iPad, i la Blakberry i el mail i el google+ i nosequantes tecnologies punta més; encara que gosem cantar de solistes la veu de contralt de l’O magnum mysterium de T.L de Victoria -per celebrar el 400 aniversari de la seua mort- i interpretem, amb només una mirada, les necessitats de la nostra filla de huit anys que se sent insegura per les amigues o a pesar que només per l’olor que fa el nostre fill adolescent en tornar de l’institut, sabem que necessita un abraç, sí, a pesar del que et dic, ens passa el que ens passa.


Si creu-t’ho, creieu-vos-ho, cap ni una de les nostres habilitats ens permet entendre, a la primera, el laberíntic món dels tractaments hospitalaris i/o ambulatoris de la nostra malaltia. Sabem que tenim càncer, i també sabem que no som tontes, però comencem a pensar que primer ens curarem que entendrem, a la primera, què hem de fer i com. Llegim amb dificultat, serà pel nervioset que se’n posa al cos quan hem de baixar al soterrani per posar-nos els goterets, dic que llegim amb dificultat els paperets de les cites que tan amablement ens faciliten -i per què són tan grans i n’hi ha tant de blanc?-, necessitem concentració per relacionar el nom del medicament genèris amb el de les pastilles de tota la vida, demanem confirmació a amigues i parents sobre quantes hores són huit hores, i si comptar-ne sis també pot valdre.


Fem cara de llestes i espavilades i neguem tindre dolor o malestar perquè no acabem d’estar massa segures, després de pujar i baixar tres plantes i assistir a tres consultes diferents, de si no serà millor negar-ho tot i acabar prompte per tornar a casa. El sostenidor ens apreta, les botes ens donen calor i des de les set del matí portem al llom un bolso gran amb tot el que pensem que podiem necessitar -un bocata, aigua, les cinc classes de pastilles del dia, un llibre, Público , targetes, el mòbil, mocadors, guants, el gorro, la jaqueta, la navaixa...-.


I no, tontes no som. Abans del càncer i d’estar pendents del tractament, les anàlitiques, les visites de control, les tres o quatre dies de seure en aquelles butaques altes i incomodíssimes per enxufar-nos al tractament, enteniem el que feiem. Ara ens agoixa més equivocar-nos de planta o de pastilla, o no trobar la consulta a la primera, que pensar que la mort ens ha mossegat la cua. Però, alerta, en acabar el tractament sabrem, fins i tot, on està l’amagatall de l’última rata de l’hospital, que, què!. Malaltes, sí. Un poc marejades, també. Vençudes, mai.


Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…