La dona del silenci

Publicat per el dia
Donueta parlant
Manola Roig


La van ensenyar a no molestar,
pendent del que volien els altres.
No feia gens de soroll.
Tan silenciosa que el dia que se l'emportà el fort vent de ponent
ningú no la trobà a faltar.
En sa casa noten un poquet més de frescoreta,
res més.

Comentaris

MGJuárez ha dit…
Dons si, hi han essers invisibles, de tan lleugers que son, de tan fràgils i delicats. Però saps, jo crec més aviat no hi han ulls suficientment capaços per “veure” tanta immensitat a un altre esser.

Abraçades,
Montse
24 de gener del 2010, a les 22:59
hugo ha dit…
Hola Rosa:

¿"se l'emportà el fort vent de ponent" o ella és va deixar emportar, farta ja tanta lleugeressa ambient?

m'agradat força

salut,
hugo
25 de gener del 2010, a les 21:04
rosa roig ha dit…
No sé si mai us he explicat que existeix, ho sé del cert, un país on viuen tots els éssers que el vent s'emporta. Només arribar ja s'hi troben bé!

Montse, et diré on és si un dia et decidixes. Hugo, sempre veus coses que jo no havia vist.

M'encanta compartir els meus personatges amb vosaltres.
27 de gener del 2010, a les 15:53
MGJuárez ha dit…
Vaja!... sóc massa covarda jo, però si, arribarà el dia i m’ho hauràs de dir.

Mentrestant si espero un dia, exactament el 15 de maig. Saps res?

Una forta abraçada,
Montse.
27 de gener del 2010, a les 19:43

Publica un comentari a l'entrada