 |
| Donueta parlant Manola Roig |
La van ensenyar a no molestar,
pendent del que volien els altres.
No feia gens de soroll.
Tan silenciosa que el dia que se l'emportà el fort vent de ponent
ningú no la trobà a faltar.
En sa casa noten un poquet més de frescoreta,
res més.
4 comentaris:
Dons si, hi han essers invisibles, de tan lleugers que son, de tan fràgils i delicats. Però saps, jo crec més aviat no hi han ulls suficientment capaços per “veure” tanta immensitat a un altre esser.
Abraçades,
Montse
Hola Rosa:
¿"se l'emportà el fort vent de ponent" o ella és va deixar emportar, farta ja tanta lleugeressa ambient?
m'agradat força
salut,
hugo
No sé si mai us he explicat que existeix, ho sé del cert, un país on viuen tots els éssers que el vent s'emporta. Només arribar ja s'hi troben bé!
Montse, et diré on és si un dia et decidixes. Hugo, sempre veus coses que jo no havia vist.
M'encanta compartir els meus personatges amb vosaltres.
Vaja!... sóc massa covarda jo, però si, arribarà el dia i m’ho hauràs de dir.
Mentrestant si espero un dia, exactament el 15 de maig. Saps res?
Una forta abraçada,
Montse.
Publica un comentari a l'entrada