Vés al contingut principal

Dia 11: els animals de dos en dos i de quatre en quatre

Al sol del migdia



          Hurrah! Hurrah!
          We'll give him a hearty welcome then
          Hurrah! Hurrah!
            
          Patrick S. Gilmore




Diuen que les dones van de dos en dos. The Animals Went In Two By Two. Això diuen. Este estiu, des de la meua platja dimezzatta he descobert que els hòmens van de quatre en quatre.

En la taxonomia de mon pare –hòmens, homenets, homenicacos, cagamandúrrios, ‘manillars cachos’ i ‘paperets de llimonà’– que comparteix amb Sciasciagli uomini, i mezzi’uomini, gli ominicchi, i  pigliainculo e i quaquaraquà– sense saber-ho, els elements més entranyables, són els manillars 'cachos' sobretot fent colla amb els paperets de llimonà, ço és els piglianculo e i quaquaraquà. No els oblidaré mai, tots dos mostrant-se tal com són al sol del migdia i enmig de la cala. 

Des de la barca a motor, que els envege i els podria dur al blavet de la mar, vénen a exhibir-se ací. Solten una barqueta-flotador, li’n posen damunt una altra en forma de canoa. Totes i tots estem pendents del que fan, gestos tan absurds com inesperats. Trauen una corda i nuguen la barreja de flotadors a la motora, es col·loquen a sobre del pit uns jupetins salvavides que no fan conjunt amb els “camalets de mitja cama i flor del paradís” que usen de “taparrabos”.  I es posen en marxa. Com els soldats de la cançó popular americana? Un crit contra la guerra? No, com en la versió infantil: els animals van de dos en dos, de tres en tres i de quatre en quatre… Què fan? Cavalquen sobre les ones, asseguts en tirereta a sobre d’un flotador canoa, a sobre d’una barca flotador! Han inventat un nou esport de risc: el triflotador aquàtic, una modalitat autóctona de l’ esquí? El seu esperit crema així l’adrenalina, es queda satisfet. No és la guerra, és l’estiu, i el desfici! Mentrestant la xiqueta que duen, i que segurament és l’ama dels joguets, plora. No sabem si perquè li han furtat el que li pertany o perquè no suporta el ridícul.

A mi em ve al cap el personatge de Sciascia, i la conversa interrogatori entre el brigadiere i Don Mariano, un vell mafiós:
“–Io dunque non la offendo?
–No: lei é un uomo
–E le pare cosa da uomo amazzare o fare amazzare un altro uomo?
–Io non ho mai fatto niente di simile. Ma se lei mi demanda… se é giusto togliere la vita a un uomo, io dico: prima bisogna vedere se é un uomo…”.

Entrades populars d'aquest blog

Esperant Nosaltres, les escriptores.Valencianes en el temps.

“Hi ha una falsa idea sobre la literatura escrita per dones, i és que només interessa a les dones.” Mª Àngels Cabré, Leer y escribir en femenino
Les dones escriuen de tot. D’elles mateixa, d’elles i el món, de la vida i de la mort. Del que temen, del que volen, del que imaginen. I això hauria de ser suficient raó perquè les llegiren totes i tots. Però sembla que no és suficient perquè, segons denuncia Laura Freixas, en l’informe que publica l’associació Clàsicas y Modernas (Asociación para la igualdad de géner en la cultura) el territori de la literatura és quasi un monopoli dels hòmens. Les xifres, contundents i lamentables, sobre la presència de les dones ens mostra una situació ben trista. La xifra sobre la presència de només un 20% de dones enfront del 80%, només pot ser acollida amb preocupació, una xifra que baixa fins un 10% si ens fixem en el ressó en premsa de les obres escrites per dones. Les dades de la desigualtat per a tot l’estat han estat denunciades per AMIT ( Associació…

La mirada de les dones i les Magues de Gener

Una persona a qui estime i que m’estima, comentant-me la Cavalcada de les Magues de Gener de diumenge passat, destacà d’entre els mil i un detalls de la passejada, la mirada de les dones, la felicitat en la mirada de les dones. Vull creure que era l’alegria en comprovar que el carrer sí que és lloc de dones; la felicitat per respirar un poc de solidaritat de companys, companyes; el sentiment que és possible que les coses canvien, que la imatge de les dones no siga la que sempre ens mostren; que les dones podem ser protagonistes sense que s’òbriga la terra i els fonaments, de la dreta i de l’esquerra, es clivellen; que tenim vida més enllà del que els contes i les mentides del patriarcat ens aboquen damunt; que la nostra paraula, paraula de dona, mereix ser escoltada.
Les dones estem preparades per guanyar el carrer, per mostrar com sóm, per explicar-nos sempre en veu alta i clara, la societat sembla que també està preparada per donar suport al que els volem dir. Els que l’any passat t…

Exposició Nosaltres, les escriptores a la Diputació de València, celebrem el 8 de Març

Comencem la setmana de celebracions amb la inauguració de l'Exposició de la Fundació FULL i la Generalitat Valenciana, de la qual som comissàries Manola Roig i Rosa Roig. Serà a les 19:00h en la Diputació de València, organitzada per la Diputada d'Igualtat. Farem una lectura de textos d'autores des del segle IX, fins ara, acompanyades a la guitarra per Enric Casado.
Des que s'inaugurà en octubre de 2016, l'exposició ha recorregut un bon nombre de ciutats, biblioteques, aules de cultura, i en cadascuna s'han anat afegint  més noms d'escriptores a el llistat inicial de 453. També s'han hagut de fer tres còpies de l'exposició, una de les qual estarà present en totes les Trobades d'Escola Valenciana d'enguany. Queda molt per fer, i les comissàries estem compromeses amb el treball de recuperació i visibilització de les escriptores valencianes i en la seua normalització i incorporació a la vida cultural. Cada dia, perquè el temps de les dones és c…