dissabte, 21 d’agost del 2010

Dia 11: els animals de dos en dos i de quatre en quatre

Al sol del migdia



          Hurrah! Hurrah!
          We'll give him a hearty welcome then
          Hurrah! Hurrah!
            
          Patrick S. Gilmore




Diuen que les dones van de dos en dos. The Animals Went In Two By Two. Això diuen. Este estiu, des de la meua platja dimezzatta he descobert que els hòmens van de quatre en quatre.

En la taxonomia de mon pare –hòmens, homenets, homenicacos, cagamandúrrios, ‘manillars cachos’ i ‘paperets de llimonà’– que comparteix amb Sciasciagli uomini, i mezzi’uomini, gli ominicchi, i  pigliainculo e i quaquaraquà– sense saber-ho, els elements més entranyables, són els manillars 'cachos' sobretot fent colla amb els paperets de llimonà, ço és els piglianculo e i quaquaraquà. No els oblidaré mai, tots dos mostrant-se tal com són al sol del migdia i enmig de la cala. 

Des de la barca a motor, que els envege i els podria dur al blavet de la mar, vénen a exhibir-se ací. Solten una barqueta-flotador, li’n posen damunt una altra en forma de canoa. Totes i tots estem pendents del que fan, gestos tan absurds com inesperats. Trauen una corda i nuguen la barreja de flotadors a la motora, es col·loquen a sobre del pit uns jupetins salvavides que no fan conjunt amb els “camalets de mitja cama i flor del paradís” que usen de “taparrabos”.  I es posen en marxa. Com els soldats de la cançó popular americana? Un crit contra la guerra? No, com en la versió infantil: els animals van de dos en dos, de tres en tres i de quatre en quatre… Què fan? Cavalquen sobre les ones, asseguts en tirereta a sobre d’un flotador canoa, a sobre d’una barca flotador! Han inventat un nou esport de risc: el triflotador aquàtic, una modalitat autóctona de l’ esquí? El seu esperit crema així l’adrenalina, es queda satisfet. No és la guerra, és l’estiu, i el desfici! Mentrestant la xiqueta que duen, i que segurament és l’ama dels joguets, plora. No sabem si perquè li han furtat el que li pertany o perquè no suporta el ridícul.

A mi em ve al cap el personatge de Sciascia, i la conversa interrogatori entre el brigadiere i Don Mariano, un vell mafiós:
“–Io dunque non la offendo?
–No: lei é un uomo
–E le pare cosa da uomo amazzare o fare amazzare un altro uomo?
–Io non ho mai fatto niente di simile. Ma se lei mi demanda… se é giusto togliere la vita a un uomo, io dico: prima bisogna vedere se é un uomo…”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

62 anys. Envellir. Embellir